Anem a L’Alternativa!

El passat divendres 20 de novembre 16 alumnes de Cultura Audiovisual de 1r de Batxillerat d’Arts vam anar al festival L’Alternativa a veure O futebol, de Sergio Oksman (Espanya, 2015). La pel·lícula narra la història d’un pare i un fill que es retroben després de 20 anys sense veure’s. La trobada coincideix amb el mundial de fútbol de Brasil.

 

Què ens ha semblat la pel·lícula? Com descriu el cineasta aquest retrobament?

“La història es narra amb una proximitat i intimitat marcada pels plans al cotxe o els primers plans del pare on s’hi poden captar els seus hàbits i manies. També sorprén un humor amagat entre converses reals i quotidianes. La història evoluciona de manera pausada, la pel·lícula és fa peculiar per la manera de narrar la història amb l’ús de plans a simple vista fora de context però que signifiquen molt dins la pel·lícula.” (Laia V.)

“De O futebol em va agradar que a partir de converses quotidianes s’explica de manera natural la relació entre un pare i un fill que feia molts anys que no es veien. Les converses són molt reals i fan que t’identifiquis fàcilment amb els protagonistes. Vaig trobar els plans molt ben pensats i feien que a vegades no calgués diàleg per entendre la pel·lícula.” (Sara C.)

“Tot i que el tema del futbol aparentment no m’agrada, la pel·lícula m’ha sorprès. M’ha semblat que més enllà del tema del futbol hi ha molt més. Des de la bellesa i coherència dels plans utilitzats, sovint de bars o travellings des de l’interior d’un cotxe, fins a les curioses converses entre pare i fill, aparentment senzilles i iròniques, però que al llegir entre línies es reconeix una gran emotivitat. També m’han agradat els plans on es veia el protagonista, frontalment, en un bar, sense parlar, només amb el so ambient. Tot i no tenir lletra, tenien un pes increïble. A més, m’ha interessat el fet que els personatges no són perfectes, ni molt atractius, ni tampoc molt intel·ligents, un fet que aporta una gran autenticitat i proximitat, no com en la majoria de pel·lícules sobretot americanes. En resum, a través d’un tema com el futbol, s’arriba a transmetre moltes coses; el retrat d’una manera de viure, uns costums i una personalitat d’algú qualsevol.” (Palmira S.)

“Una pel·lícula realment difícil de veure i entendre, però en la qual m’hi vaig ficar de ple, de principi a fi. Vaig interpretar la relació de pare i fill com una cosa morta, que els dos, be sigui per voluntat o sentint-se obligats a fer-ho com a família que són, decideixen intentar reviure. Utilitzen el futbol, passió del pare, per a unir-se un altre cop. Les converses són buides; només plenes per comentaris absurds del mundial i la nostàlgia. És el silenci qui ens parla en la pel·lícula. El protagonista és un home consumit per la seva feina, repetitiva dia a dia, i amant del futbol, mentre que el seu fill no sap com fer fluir la relació dels dos.” (Alba S.)

“Una pel·lícula difícil d’entendre. Mostra la relació que tenen un pare i el seu fill, una relació ofegada en la quotidianeitat. Aquesta pel·lícula ha volgut mostrar i transmetre emocions a base dels plans i enquadraments utilitzats, la pel·lícula no s’ha centrat en la matèria del futbol tal i com jo pensava, per això igual se m’ha fet una mica lenta.” (Adrià R.)

“Realment és una bona pel·lícula. Els diàlegs que tenen pare i fill són senzills, monòtons i reals. Tu realment et penses que la pel·lícula serà diferent, més enfocada en el mundial, però finalment t’ensenya moltes coses com a persona. El que més em va arribar va ser la mort del pare, una mort inesperada, justament enmig del retrobament, just quan el fill visita el seu pare. Tot i que la relació pare i fill és estranya, curiosa, es fa dificil viure una mort. Sento gran admiració com a persona pel director pel seu treball.” (Josefa M.)

“El títol de la pel·lícula és el fil conductor de tot els fets, tot el que passa gira entorn el mundial de futbol de Brasil del 2014. Em va semblar estrany que cada partit es veiés en un espai diferent i mai dins un camp de fútbol. i que les converses es donessin en els trajectes de cotxe. També hi havien frases que no tenien sentit, diàlegs absurds. El conjunt sembla una crítica al món del futbol, i descriu una relació freda i buida entre pare i fill.” (Ainoha A.)

“De la pel·lícula destacaria alguns trets: per exemple que la cara del fill no es veu mai, que la relació entre ells és molt freda i amb poc diàleg. Em van agradar els plans silenciosos on només s’escolta l’ambient.El pla del cotxe davant l’estadi amb pare i fill a dins també em va semblar molt peculiar i els plans dels mots encreuats em van semblar molt originals, una manera diferent de veure les coses.” (Louna B.)

“A la pel·lícula vaig veure dos plans del món molt bonics, un molt semblant a una foto que tenim a classe que va fer una companya i un altre on es veu la vida de la ciutat, us adjuntem una foto. També em van agradar els espais de treball del pare que primer surten com un espai ocupat però després cap al final de la pel·lículasurten com espais buits. Aquest moment final és molt emotiu i et fa pensar moltes coses.” (Elena V.)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *