Experiències amb Filmin – ‘Un estiu amb Mònica’

Diàleg sobre les pel·lícules Plataforma de cinema d'autor: visionat de pel·lícules a casa i treball a classe Visionats

Hem estrenat el regal que ens van fer Cinema en Curs i Filmin. Us deixem amb un comentari sobre el film Un estiu amb Mònica, de l’alumna Natacha González, de 1r de Batxillerat:

Un estiu amb Mònica és una pel·lícula sueca de 1953 dirigida per Ingmar Bergman. El seu argument gira entorn de la fuga d’una parella a través d’un viatge en barca que, en un principi, resulta idíl·lic, fins que comencen els problemes.

Aquesta pel·lícula expressa a la perfecció les sensacions de dos bojos enamorats amb una enorme força expressiva. Simplement es van escapolir al camp i tot va sorgir amb una gran rapidesa. Entre tots dos sembla existir una espècie de bombolla amorosa en cada pla, en cada mirada. Tot això ho podem percebre a través de la pantalla. L’entorn bucòlic, l’escuma de les ones… Cada pla ens descobreix un fantàstic joc d’ombres. S’aventura en un món on els protagonistes són el blanc i el negre que, amb la combinació d’altres factors com la llum del sol, el contrast dels núvols i el cel, les ombres, el fum… fan una  barreja insuperable de lleugeresa i intensitat. Ens envolta en un blanc i negre que no se sap si és bell o tenebrós. Com la història, no se sap mai  si és meravellosa o terrible. Però això sí, cal remarcar les emocions i els gestos dels seus personatges que formen una composició molt harmònica.

Gairebé sense música, podem adonar-nos del que el director ens vol transmetre a través dels personatges, i ho aconsegueix encaixant meravellosament cada concís so amb el pla adequat. Per exemple, a l’escena en què la Mònica va a un bar sola, quan comença a fumar, hi ha un primer pla que  s’encaixa amb el so d’un motor de cotxe, així, interpretant que se’n va; o el fort so del vent, quan estaven abraçats; el de la naturalesa allunyats de la civilització; el de les seves rialles en el seu món aïllats…

Cada so, cada moviment, cada mirada, cada brisa, cada frec, cada posta de sol… ens fa experimentar l’èxtasi fugaç d’un estiu en què tot és possible i en el que, per tant, tot surt malament.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *