‘Ningú no sap’, per Queralt Fernández

Vaig triar de visionar aquest film perquè el títol em va cridar molt l’atenció, però sincerament, no sabia pas quin tipus de pel·lícula em podria trobar, ni de què es podria tractar, ni cap cosa semblant, ja que era un títol peculiar que no tenia cap significat clar per poder-te imaginar quin seria l’argument.

Aquest film tracta d’una situació quotidiana, en molts dels aspectes com qualsevol altra família, però amb una duresa que colpeix. Són una família estrangera i la figura del pare no existeix ja que la família està formada per una mare i uns fills de diferents pares. Tenen una situació difícil ja de ben petits i una sèrie de problemes econòmics. 

Procedeixen d’un entorn pobre en el qual han de fer el possible per seguir endavant, i tot i els múltiples problemes, intenten seguir. La seva mare podem dir que és la culpable de tota aquesta situació, ja que un dia com qualsevol altre decideix abandonar-los per marxar a treballar fora. La situació els superava i necessitaven diners. Els va dir que tornaria aviat i així va ser tot i que van ser més dies dels esperats. En tornar, va fer maletes i va marxar de nou dient que tornaria per Nadal, però aquest cop no va ser així. Els fills en aquell moment van perdre l’esperança de poder-la tornar a veure. Aquesta situació va ser la que em va costar més d’assumir de tota la pel·lícula, i la qual, per part meva en cap moment del film puc entendre-la. 

Una de les seqüències que trobo més interessant és l’inicial, quan veiem al tren la mare i el germà gran, acompanyats d’una maleta, en la qual dins hi ha la resta dels germans a qui no pot veure ningú perquè la mare en presentar-se als amos de la casa en la qual viuran, només es presenta ella i el fill gran, de manera que els altres no poden ser vistos per la resta de gent. 

En aquest pla hi ha un contrast clar entre la llum fosca de l’exterior i la llum artificial de dins el tren. El so és important perquè no hi ha veu dels actors, sinó que només s’escolta el soroll del tren i ens capta l’atenció i dóna una sensació d’intriga i inquietud pel que passarà. Excel·lent i potser premonitori del desenllaç final.

La moralitat de la pel·lícula podria ser el fet  que el que més necessiten no són els diners per estar bé, sinó la figura de la mare, a la qual li donen més importància que a qualsevol altra cosa.

És un film molt interessant, el recomano. 

Per Queralt Fernández

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *