Primers comentaris de Filmin: ‘Deixa’m entrar’

Diàleg sobre les pel·lícules Plataforma de cinema d'autor: visionat de pel·lícules a casa i treball a classe Visionats

Hola, som els alumnes de l’Institut Moisès Broggi de 1r de Batxillerat d’Arts. Aquestes vacances de Nadal hem tingut l’encàrrec de veure pel·lícules dins la plataforma Filmin. Hem pogut triar els films que més ens han interessat. Cada un de nosaltres ha fet un comentari individual sobre la pel·lícula i, entre tots, hem elaborat un primer full on es recullen els nostres comentaris. Per posar en comú i parlar sobre els films, a classe ens hem posat per grups aprofitant les coincidències de les pel·lícules vistes. Un cop comentat el film hem fet un escrit col·lectiu fixant-nos en els punt que us detallem a continuació:

  • Una breu síntesi del film (logline)
  • Valoració general amb criteris cinematogràfics, la trama, el ritme del film…
  • El treball de les emocions del protagonista i l’arc dramàtic
  • La relació entre el cineasta i els personatges; la distància emocional i física
  • La importància dels espais: quina presència tenen i què aporten, com es descriuen o es mostren.
  • Les tries cinematogràfiques: la concepció del film, el tractament de la llum i el color, la profunditat de camp, el so, el muntatge…
  • Tria d’una escena i algunes seqüències especialment interessants
Deixa’m entrar, de Tomas Alfredson (2008)

La pel·lícula narra la història d’un nen que pateix assatjament per part dels companys i coneix una nena una mica estranya. El film retrata la inadaptació social dels dos personatges. És una pel·lícula pausada, freda, amb pocs colors, fosca i amb abundància de detalls. El fet que els protagonistes siguin nens fa que es transmeti tendresa, tractant temes que no són gaire tendres. El cineasta retrata el maltracte a través de la soledat, i a l’Eli com a bona persona que ha de viure amb el que li ha tocat. Els espais són exteriors nevats i els interiors són foscos, grisos, sense llum. Això fa que la pel·lícula sigui freda i tenebrosa.

Una escena que ens ha semblat interessant és quan l’home cau per la finestra de l’hospital. Està composta per dos plans, foscs i freds: el primer és un pla general de l’edifici on es veu com cau el cos de l’home, i el segon és un pla picat de l’home al terra. Dues seqüències que ens han interessat especialment han sigut: quan el nen no convida a l’Eli a entrar a casa seva i ella comença a sangnar per tot arreu; i la seqüència final, la de la piscina, on veiem i sentim tot el que passa des de sota l’aigua. Molt interessants també els grans plans generals de la casa de lluny i el trajecte del nen al cotxe.

Per Josefa, Yasmina, Alba S. Ainhoa i Cira.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *