Projecció a l’Institut Francès: ‘Parabola d’Oro’

Diàleg sobre les pel·lícules Documental Sessions escolars específiques Visionats

Després de la projecció a l’Institut francès hem escrit algunes reflexions sobre els curtmetratges. Cadascun de nosaltres hem fet una valoració personal sobre les nostres impressions dels 4 visionats, us compartim alguns d’aquests comentaris.

Parabola d’oro de Vittorio de Seta (1955)

Aquest curt em va portar al mateix estiu. Uns plans molt macos i impressionants que reflexaven la jornada dels segadors. És un pla que et transporta al lloc, les hores del dia són increibles, els paissatges, els cels… Blanca de la Cruz

Un audio impresionant. Així ho resumiria. Des del principi el so et porta a crear el paisatge més que no pas la propia imatge. Té un ritme molt especial, que et fa endisar en la rutina del dia a dia dels treballadors amb la repetició de les accions coordinades entre ells i el moviment dels rucs que van i venen. A més, aixó també acompanya el pas de les hores i les llums del dia. Una unitat genial. Laia Vallespí

M’ha agradat la idea de que el curtmetratge representés tot un dia, des del matí fins que es feia fosc. M’ha semblat molt bonic el paisatge que sortia, el ritme del so, la tria dels plans. El conjunt m’ha transportat a la vida desl segadors. Sara Carbonell

He trobat molt interessant que en tots els plans hi haguessin els mateixos colors, que tot i que canviès el moment del dia, el blau i el color terra no perdien intensitat. Trobo que és un aspecte que fa que el curtmetratge s’unifiqui i els talls entre un pla i un altre quedin molt bé, fan, d’alguna manera, que flueixi. Júlia Piñana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *