Notice: wpdb::prepare s'ha cridat de manera incorrecta. La consulta no conté el nombre correcte de text variables (2) per al nombre d'arguments que s'han passat (3). Mireu La depuració en el WordPress per a més informació. (Aquest missatge s'ha afegit en la versió 4.8.3.) in /var/www/vhosts/movingcinema.eu/httpdocs/wp-includes/functions.php on line 4042
Reflexions dels Joves Espectadors de l’Alternativa – Moving Cinema

Reflexions dels Joves Espectadors de l’Alternativa

Aquesta setmana, en motiu del 24è edició de l’Alternativa – Festival de Cinema Independent de Barcelona (13-16 de novembre), el nostre alumnat de Batxillerat Artístic ha anat a veure diferents projeccions. Pel·lícules recomanades des del projecte Cinema en curs i Moving Cinema en el qual participem. L’alumnat ha assistit a les projecccions fora de l’horari escolar i segons els seus interessos. Les pel·lícules que hem vist són:

  • Stranger in paradise, de Guido Hendrikx (Països Baixos, 2016)
  • El mar nos mira de lejos, de Manuel Muñoz Rivas (Espanya, Països Baixos, 2017)
  • Niñato, d’Adrián Orr (Espanya, 2017)

Dels tres visionats l’alumnat posa en valor:

  • De Stranger in paradise, la narrativa de la pel·lícula per explicar la realitat dels refugiats, com el cineasta explica els fets de manera documental, on no se sap ben bé fins on és ficció o documental.  El que més els ha impactat del film és com l’“atzar” afecta en la vida d’aquestes persones. Un film en paraules de l’Aina: “…que no et deixa indiferent, et fa pensar…”
  • De la pel·lícula El mar nos mira de lejos, l’alumnat ha destacat l’esplèndida fotografía. Paisatges on la llum, els colors, l’enquadrament i les tries són exquisites. També ha destacat el tractament de “Llum i rostre” tema molt relacionat amb la pràctica que actualment estem realizant a classe de Cultura Audiovisual en el marc del projecte Cinema en curs.
  • L’últim film que hem vist ha estat Niñato, una pel·lícula entre la ficció i el documental on el cineasta explica la vida del seu amic i la seva família. La relació amb els fills, el rap…. Film amb plans molt tancats, alguns càmera en mà i amb una llum quasi inexistent. La pel·lícula et porta a un estat emocional agobiant, inquietant. Va ser molt interesant el diàleg amb el cineasta i la muntadora després del film. Ens van comentar que el més complicat va ser explicar la noció de pas del temps. El temps de l’adult i el temps dels nens. També que el rodatge va ser durant 4 hiverns consecutius, i que molts plans van haver de ser descartats perquè no encaixaven amb el fil argumental que anava adquirint la pel·lícula. En pararles del Marc: “…Sorprenent que un rodatge sigui tant llarg, avui, on la vida ens porta a la immediatesa…”

De l’experiència del festival, destaquem la possibilitat que l’alumnat surti de l’institut i visqui en primera persona l’ambient d’un festival de cinema a la ciutat. Molt significatiu tenir la possibilitat de conversar amb el cineasta després de veure el film, també conèixer altres cineastes. Parlar i escoltar amb i des del cinema. Gràcies a tots els que ho heu fet possible!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *