‘Un estiu amb Mònica’, per Isabel Pérez

Un estiu amb Mònica és una pel·lícula de l’any 1952 dirigida per Ingmar Bergman, amb títol original Sommaren med Monika.

La protagonista s’enamora fugaçment d’en Harry, un repartidor en una petita empresa de ceràmiques. Es van conèixer en un petit cafè, l’inici de tota aquesta història amorosa. Amb els ulls tapats per una tela anomenada Mònica, en Harry (un noi molt tímid), es deixa convèncer de pressa a fugir de la seva vida, gràcies als encants de la noia. Van cap a les platges en una petita barca, on vivien refugiats del món l’un sobre l’altre, però a poc a poc es veuran enfonsats en problemes, ja que la diversió i el seu paradís s’acabarà molt d’hora. 

L’evolució del seu amor durant la pel·lícula és un fet sorprenent, també reflecteix la situació d’aquells temps. Temps de pobresa on la vida quotidiana era molt sorollosa, escandalosa i caòtica, mentre la fugida simbolitza un viatge a la serenitat, la calma i la intimitat.

Buscant per Internet he trobat una anècdota que em va cridar molt l’atenció, el film va ser prohibit als menors de 16 anys en la seva estrena, ja que havia estat presentat com un film eròtic.

Per Isabel Pérez

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *