Visionem ‘Glas’

A la pel·lícula de Glas no hi ha diàlegs. Només hi ha música, i un gran treball de muntatge. Hi ha molts plans, i amb el muntatge es treballa el ritme, de manera gairebé musical, com el jazz que sona.

Ens ha impressionat com treballen amb la boca, bufant i amb les mans, donant voltes delicadament. Retrata els treballadors com si fossin els músics d’una orquestra!

Pensem que la tècnica de bufar és molt acurada; cal saber-ne, per no cremar-se la boca, les mans o els pulmons.

A la part de la fàbrica, més industrial, canvia el so. Sembla de dibuixos animats o experimental. També treballen amb les màquines i quan la màquina falla i es trenquen ampolles, hi ha els treballadors per solucionar-ho. Però ens adonem que l’escena està molt preparada, tal i com es deu treballar a les pel·lícules de ficció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *