En el moment en què ens van suggerir saber fer un pla ‘A la manera de…’, és a dir, inspirat amb algun dels films que estàvem visionant a Filmin, vam pensar en basar-nos en Ningú no sap, ja que a totes dues ens va marcar la fortalesa i la dolçor que ens transmet aquest film tan impressionant.

Quan ens vam posar a pensar, ràpidament va sorgir la idea de reproduir els plans finals, pels sentiments que ens va fer sentir i perquè vam pensar que podríem fer plans de gran intensitat emocional. D’una manera natural vam imaginar-nos aquests plans als espais del poble on vivim. El pont de Sant Vicenç ens va il·lusionar com a primera localització i el tren dels Catalans que passa pel nostre poble pels trajectes. Ràpidament vam escollir un dia de rodatge i vam demanar ajuda a la mare de la Marta perquè ens gravés el tràveling frontal al pont. Quan el vam finalitzar, vam anar a gravar el pla del tren passant per les vies, assegurant-nos prèviament de l’hora en què passaria. Just uns 3 minuts abans que el tren passés es va posar a ploure, cosa que li va donar una tristesa afegida al pla. Podríem dir que la sort i l’espontaneïtat, el dispositiu i l’atzar, segons José Luis Guerin, van ser els nostres aliats. Finalment vam anar cap al tren i vam pensar els plans que faríem intentant dialogar al màxim amb la pel·lícula original. Però quan vam disposar-nos a gravar els plans, ja s’havia fet fosc. L’endemà vam haver de tornar a agafar el tren, així que vam necessitar dos dies de gravació. En els plans del tren vam utilitzar un trípode, i una de les dues buscava el pla mentre l’altra feia d’actriu per tal de trobar l’enquadrament que buscàvem.

Va ser engrescador explorar i intentar de descobrir alguns dels recursos de la manera de gravar d’aquest cineasta japonès, en concret, Hirokazu Kore-eda. Per totes aquestes experiències i emocions, animem a tothom a crear un pla personalitzat basat en algun film que l’hagi captivat.

Marta Serran Grauvilardell i Júlia Torres Ubach