Nader y Simin, una separación, és una pel·lícula dirigida per Asghar Farhadi publicada l’any 2011.
Un matrimoni se separa i l’home decideix contractar una dona per fer-se càrrec del seu pare. A partir d’aquí, comencen els problemes i enfrontaments a causa que ell no sabia que la dona estava embarassada. Simin vol marxar a l’estranger amb la seva filla, però Nader té els seus motius per no anar-se’n: ha de cuidar del seu pare, el seu treball. Razié estava interessada i disposada a cuidar del pare de Nader tot el dia, però, a més a més, havia de fer les feines de casa. Mentrestant, Simin s’acomiada del pare de Nader i se’n va a viure amb la seva mare. El primer dia de treball la Razié, demana si el seu marit podria substituir-la però sense dir-li la veritat: estava treballant sense el consentiment del seu marit. Pocs dies després del seu contracte anuncia a Nader que no pot continuar treballant perquè és un treball molt dur per a ella. Quan Nader i la seva filla Termé arriben a casa, veuen a l’avi que està a terra agafat amb una corda al llit perquè no caigui ja que Razié havia de marxar al metge, i això causa que Nader la despedeixi i a més a més, l’acusa de lladre perquè faltaven diners d’una habitació on no es podia entrar i casualment era la quantitat que ella cobrava. A partir d’aquí comencen les discussions i els problemes. Simin anuncia a Nader que a causa que ell l’havia empaitat fora de casa, ara Razié està a l’hospital. Ell intenta explicar al marit de Razié la causa de l’estada a l’hospital i s’empipa tant que no vol parlar, sinó discutir. El jutge valorarà la situació i decidirà una sèrie de decisions i Nader confirma que no sabia que Razié estava embarassada. A rel d’aquest fet, el jutge necessita testimonis per confirmar els fets i a partir d’aquí decidir si Nader anirà a la presó. Razié acaba confirmant la veritable raó de l’avortament causat pel seu marit, Royyat. L’avortament ha sigut provocat perquè dies abans un cotxe li havia donat un cop i la mateixa nit es va trobar molt malament. Finalment, Termé ha de decidir amb qui vol viure; amb el seu pare o amb la seva mare.
Un aspecte molt important que he analitzat durant la pel·lícula és que el director ha decidit fer-la càmera en mà. En totes les seqüències estem a sobre de cada personatge que ha de parlar i sempre de manera detallada i concisa. Hi han hagut molts moments de tensió i és una pel·lícula en la qual costa enretirar la mirada de la pantalla per saber què passarà més endavant a causa dels conflictes entre les dues famílies, però el conflicte més gran és al final.
Personalment m’ha agradat aquest film, però respecte el final he trobat que el director l’ha deixat a mitges, ja que, no sabem finalment a quin acord han arribat les dues famílies ni la decisió que ha pres la Termé. Ha deixat un final obert en el qual l’espectador s’ha d’imaginar el seu final i per a mi em sembla difícil pensar en el final que li escau més.
Anna Álvarez