UN ESTIU AMB MÒNICA (1953), Ingmar Bergman

PERSONATGES: La Mònica és un personatge curiós que trenca amb els estereotips de la dona actual. La seva manera de tractar amb el seu noi, els seus gestos,  l’estrany costum de ficar-se bé la faldilla d’una forma poc fina i una mica basta, la seguretat que transmet a l’hora de moure’s i dir les coses. Té un caràcter aparentment fort i dur. 

El Harry, tal com diu la Mònica, és un home dolç. Mostra tendresa, empatia, molta estimació i afecte a la Mònica, protector, etc.

RESUM: La Mònica comença a sortir amb un noi, Harry. El coneix a un cafè parlant de la vida i els conflictes laborals. Es veuen sovint i decideixen anar un dia a dinar a casa d’ell. Sobtadament, arriba massa d’hora el seu pare a causa d’un mal d’estómac i la Mònica marxa cap a casa seva. Quan el Harry l’acompanya fins a casa, es troben a un antic amic de la Mònica, el qual se’n riu d’ell. Un cop s’acomiaden, al tornar el Harry cap a casa, es troba amb l’antic amic de la Mònica i seguidament el pega. 

La Mònica treballa en una botiga acompanyada d’uns quants nois, on tots volen sortir amb ella. A casa seva, el seu pare la pega quan s’emborratxa. Ella decideix marxar de casa i anar amb el Harry. Ell té el pare a l’hospital i la tieta a casa, la Mònica no es pot quedar amb ell. Decideixen anar al vaixell del pare del Harry i passen la nit allà. El dia següent, el noi marxa tard a treballar i deixa la Mònica dormint al vaixell. Cap dels dos està satisfet amb la seva feina i decideixen fugir junts amb el vaixell del pare del Harry. 

Arriben fins a una zona de platja i roques abandonades on s’hi estan uns dies. Viuen banyant-se al mar, bevent cafè, gaudint de la vida. Viatgen a diferents zones amb la barca. Un dia, asseguts en unes roques d’una illa el Harry li diu a la Mònica que vol estudiar per aconseguir una bona feina, i que no poden estar tota la vida vivint així, sense preocupacions ni obligacions. Seguidament la Mònica li confessa que està embarassada però que no vol tornar a casa. Vol acabar l’estiu amb el Harry i seguir amb aquest ritme de vida. 

S’instal·len en una illa. Viuen la mar de bé fins que un dia es troben amb un home que els tira provisions de l’equipatge de la barca al mar i els crema una part de la roba. Cada dia mengen xampinyons i tenen pocs aliments. La Mònica convenç al Harry per anar a robar pomes i llet a una casa on ja n’han robat una vegada. Quan la Mònica entra al soterrani per agafar els aliments, els amos de la casa l’enganxen i la porten a casa d’ells. Truquen a la policia i li ofereixen un plat de menjar, però ella el rebutja. Quan estan despistats, s’aixeca de la cadira on estava asseguda i marxa corrents amb un tros de menjar a la mà. Arriba fins a la barca on en Harry l’espera. Tota desesperada plora i li diu que complicat que és tenir un fill amb les condicions que viuen. Ell l’incita a tornar a casa i buscar una feina i casar-se però ella es nega a tornar a la vida d’abans. 

L’estiu s’acaba i els aliments també. No queda gaire perquè tornin a casa i finalment, tots dos tenen ganes de tornar a la ciutat.

Un cop a la ciutat, aconsegueixen la boda, la filla i la feina. Les coses els funcionen bé.

Un cop tenen la filla, la Mònica és mostra desagraïda amb l’esforç que fa el seu home. Ell estudia, treballa i cuida molt de la filla. La Mònica només te queixes i tabac entre les mans. Es mostra com una dona vulgar, sense preocupacions, egoista i desagraïda. El seu home marxa de viatge per assumptes de feina. Quan torna del viatge, enganxa ala Mònica amb un altre home (el vell amic que es van trobar quan començaven a sortir). Tot i així, ella culpa al Harry per preocupar-se només de la feina i els estudis.  

Finalment es separen i el Harry es queda amb la filla i amb l’ajuda de la seva tieta i el seu pare pot tirar endavant. 

CURIOSITATS DE LA PEL·LÍCULA: En alguns aspectes, es nota que la pel·lícula és antiga. M’ha sobtat, quan la Mònica està treballant a la botiga i els seus companys de feina li fan pessigolles i li toquen els pits (en general abusen d’ella) i només es defensa amb un crit. Avui dia, una dona denunciaria aquests actes com una petita agressió. A la pel·lícula, la Mònica es mostra molt natural quan es queixa perquè li posen les mans a sobre. Es nota els anys de la pel·lícula i com han evolucionat els drets de la dona.

També trobo curiós els caràcters elegits per a cada personatge. Actualment, les pel·lícules romàntiques, habitualment, estan interpretades per la noia dolça i el noi més mascle i dur. En aquest cas, la noia adquireix un caràcter fort i dur, i el noi un caràcter dolç i tendre. 

La naturalitat dels gestos dels personatges és molt interessant. Interpreto que el director no buscava la bellesa d’una parella perfecta. No són el noi i la noia més guapos, més elegants i més buscats per transmetre una ficció de parella perfecta.  

OPINIÓ: Crec que tot i que personalment, no trobo que sigui un argument gaire complex, és un pel·lícula diferent, amb un drama i una història d’amor difícil de trobar. És una pel·lícula que transmet problemes de convivència i pobresa amb naturalitat i realisme. Té també una part més irreal i de ficció amb l’amor i la fuga cap a una illa. És una pel·lícula composta per plans i espais molt ben trobats i  amb sons d’animals i plantes de fons que ajuden a trobar-te més dins els personatges i el seu entorn.

Núria Masip