El Ballet de l’Òpera de París de Frederick Wiseman (2009)

Aquest documental ens ensenya com funciona la companyia de ballet de l’ Òpera de París. Es veu com són els assajos, la confecció dels vestits, i com els pentinen i maquillen. Ens ha semblat que la pel·lícula és interessant, tot i que hi ha escenes que són molt semblants i això fa que de vegades aquest documental ens sembli llarg i que evoluciona poc. També ens preguntem si és això el que volia el cineasta, endinsar-nos dins la dura vida d’un ballet professional. El cineasta grava el que veu, sense intervenir sembla que no intervé en cap moment a les classes i assajos. Filma la realitat. Els diàlegs entre les persones semblen no està preparats, simplement grava la conversa que sorgeix en aquell moment. El so també és molt precís.

El documental comença en una classe de ballet de l’ Òpera de París, on es veu com assagen. Poc a poc anem veient el procès de com fan els vestits, les arreglen i pentinen per l’actuació. Fan els assajos generals, on proven els llums i el so, fins que arriba el dia de l’espectacle. Quan acaba l’acció veiem que es tornen a preparar pel següent espectacle. Una de les seqüències que ens ha cridat l’atenció és quan una de les ballarines va a parlar amb la directora per agraïr-li que l’hagi escoltat com a protagonista d’una dansa. Quan acaba, la directora li comenta que s’ha aprimat, ella li diu que s’està cuidant més. El que sobta, és la resposta de la directora al dir-li que està bé que es vulgui aprimar.

Ens va semblar interessant la roba que portaven per assajar, ja que per exemple, en una seqüència en la que estan a l’assaig general, a una de les ballarines se li cau el tutú i una altre porta uns pantalons amples sota la faldilla. Ens va semblar incòmode ballar amb aquella roba i extrany, ja que al ser una escola tant important i estricte, no posen límits a l’hora de vestir.

Alba M, Sara C.