Ens venia molt de gust fer-nos una foto amb els companys de l’INS Milà i Fontanals amb qui estem agermanats aquest curs.

Després de la sessió dels visionats de les quatre pel·lícules documentals a l’Institut Francès de Barcelona hem estat comentant l’experiència a classe. Hem trobat interessant algun pla del primer film (Parabola d’oro de V. de Seta) quan s’acaba la jornada laboral i hi ha una llum cada cop més fluixa, amb la lluna al cel. També recordem especialment tot el treball de so. Amb Les Estacions de Pelechian ens ha passat que teníem opinions força diferents.  A alguns ens ha avorrit una mica les repeticions i l’ordre com estaven muntats els plans en la pel·lícula i a altres ens ha produït emocions estranyes: sorpresa d’algunes accions que potser no enteníem massa, tensió i temor en els plans de la nit al túnel i la pluja, incomprensió en l’expressió dels rostres dels personatges (per exemple ens ha semblat que estaven tots tristos, que no es comunicaven entre ells, inclús la núvia semblava que no estava contenta). A mida que anàvem comentant i recordant també anàvem descobrint aspectes nous que ens havien passat desapercebuts en la projecció. Hem descobert on està Armènia i la quantitat de natura amb paisatges preciosos que té.

Els dos últims documentals ens han agradat moltíssim. La bufadora de vidre ja era una coneguda nostre (havíem vist la primera part) i ja ens havia servit d’exemple en les nostres documentacions inicials d’aquest curs. Ens ha interessat tot el procés de fabricació de l’objecte de vidre. A més ens agrada com fa les entrevistes Alain Cavalier a les dones treballadores (ens agrada molt La Planxadora i la seva tendresa).

Glas ens ha encantat per molt motius: distret, divertit, curiós, interessant, sorprenent, artístic… L’hem tornat a veure sencer a classe, li hem demanat al profe que ens el posés de nou. I hem omplert la pissarra de paraules i frases sobre diferents reflexions que ens anaven passant pel cap mentre revisionàvem el film. Aquí les teniu: