Hem escollit El niño de la bicicleta (2011), de Luc Dardenne i Jean-Pierre Dardenne perquè la sinopsis ens ha cridat bastant l’atenció. El protagonista d’aquesta pel·lícula, Cyril, és un noi d’uns 10 anys amb un carácter bastant difícil i especial de portar (es posa en problemes, crea conflictes, es baralla, etc)… el seu pare el va deixar en un centre simplement perquè no se’n volia fer càrreg, però no és el que Cyril creu, ja que ell espera que el vingui a buscar un dia d’aquests com el seu pare li havia dit un mes enrere. Quan surt del centre va a buscar-lo a casa seva i per tot arreu fins que finalment el troba, es veu una clara obsesió del nen cap al seu pare… Quan aconsegueix parlar amb ell, es veu com el seu pare no el mira pràcticament ni a la cara i passa bastant del que en Cyril li diu. Una dona, la Samantha, decideix acollir-lo els caps de setmana ja que quan ella va trobar la seva bicicleta i li va tornar ell li ho va demanar. Al final de la pel·lícula la Samantha l’acaba acollint sempre ja que veu que el nen necessita aquesta afectivitat i que algú li faci cas.

Com a pel·lícula en general ens ha agradat bastant, ja que aquestes històries que passen són properes als adolescents i fa que no perdis el fil de la pel·lícula. Júlia Gusi i Gemma San Andrés

Cyril és un nen de vuit anys que viu en un orfanat ja que no te mare i el seu pare no te prous diners per mantenir-lo. Durant el film, passa per diferents experiències on l’estan posant a proba constantment per veure si és capaç de treure la seva maldat. Malgrat tot, en Cyril actuarà segons els seus valors, mai amb la intenció de fer mal, sempre d’una manera inconscient i innocent. Durant la pel·lícula podem apreciar i identificar diferents tipus de plans. Els cineastes utilitzen plans més oberts en escenes on la velocitat de l’acció és més ràpida com per exemple tots aquests moments en que el protagonista va amb bicicleta, quan el nen s’intenta escapar en diferents ocasions com de l’orfanat…I desprès hi ha plans més tancats on sobretot transmeten a l’espectador l’estat d’ànim dels personatges. El so acompanya en tot moment la història, i el fet d’incorporar música fa que la pel·lícula sigui més colpidora. Si parlem dels colors del film, segurament pel país on transcòrrer la història la gamma cromàtica més aviat són colors freds. M’he n’he adonat que predomina el color vermell com en la samarreta i la jaqueta del Cyril, parts de la seva bicicleta, el bolso de la noia que el te en acollida, parets de bars, etc. Personalment considero que és una història molt trista però fàcil d’entendre i si l’hagués de recomanar seria a tots els públics. Mariona Rovira

El niño de la bicicleta és una pel·lícula que m’ha semblat molt interessant, tant per la manera en que està filmada com per la història que s’hi narra. Els plans que hi trobem durant tot el llargmetratge són molt llargs. De fet, en la majoria de casos, les escenes estan rodades en un sola seqüència. He trobat que ha estat una idea molt encertada a l’hora d’executar-la ja que, al tractar-se d’una història tant personal i íntima (on els sentiments del protagonista són un punt clau), ens sentim més a dins de l’acció gràcies a l’absència de talls. La saturació elevada dels colors al llarg de tota la pel·lícula dóna un toc càlid a les escenes, el que aporta certes emocions de tendresa i harmonia. Per una altra banda, cal destacar el gran treball que han fet els directors a l’hora d’explicar la història de Cyril; una història que, comentada d’una altra manera, hauria resultat massa tendra, dolça, delicada. En canvi, Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne han estat capaços de mostrar-la amb tots els sentiments que s’hi involucren al llarg de la trama. Clàudia Alcalde

El nen de la bicicleta és una pel·lícula molt tendra, que narra de forma tranquil·la els problemes i valors de la vida. És una història entranyable, amb una gran lliçó de filosofia. S’ofereix des d’un espai reduït, tot el dolor i el desarrelament, tot s’expressa d’una manera molt autèntica. Observem diferents contrastos entre els personatges, la perfecció de El nen de la bicicleta en els petits detalls de l’entorn habitual i molts moments que reflexen les coses més senzilles. L’afectuosa protectora del noi aporta un enorme sentiment de solidaritat, amor incondicional i companyerisme. El so té moments realment gloriosos. I per acabar cal remarcar la feina que des d’una simple idea, s’ha desenvolupat un gran film amb un gran treball rera la imatge. Romà Cots

És una pel·lícula molt interessant, m’ha agradat molt. Trobo que la història està molt bé i està molt ben feta. Hi han plans oberts i de més tancats, per mostrar els sentiments del nen. Els colors són molt saturats el llarg de tota la pel·lícula. Paula Flor

Aquesta pel·lícula m’ha interessat molt. Tracta d’un noi, en Cyril, que busca al seu pare, i que mentres el busca es topa amb la Samantha, qui l’acull a casa seva els caps de setmana. És una pel·lícula realista. Tracta temes que són presents al nostre dia a dia. Cinematogràficament m’han interessat sobretot els plans seqüència, es a dir, plans sense cap tall. Aixi pots seguir l’acció sense perdre’t i a més aporta una proximitat amb la història. Laia Martínez

El niño de la bicicleta té dos personatges principals molt ben dibuixats, en Cyril té un caràcter que qualsevol altre nen podria tenir amb les circumstàncies que li ha tocat viure. El guió fa que la pel·lícula tingui ritme i no sigui lenta, tot i que, hi ha algunes accions del Cyril que són molt evidents i ja t’esperes que passarà. M’han agradat especialment els plans càmera en mà. Molt aconsellable. Júlia Guasch