El passat dijous 15 i el dissabte 17 vam participar dels 25 anys del festival L’Alternativa d’una manera molt especial.
L’alumnat de 2n Batxillerat vam presentar la pel·lícula Una vez la noche d’Antonia Rossi i l’alumnat de 1r de Batxillerat vam assistir com a Joves Espectadors a la projecció.
A 2n de batxillerat des del projecte Moving Cinema ens van oferir poder presentar una pel·lícula al festival, conèixer la directora i conduir el diàleg posterior. Ens va fer molta il·lusió la proposta. Per fer la tria, vam veure a classe tres pel·lícules, i vam estar debaten quina d’elles volíem presentar. Totes tres ens van semblar molt interessants, però n’hi va haver una que especialment ens va generar molts dubtes, teníem moltes preguntes a fer a la cineasta.
Tota la classe va participar de la pluja d’idees, vam fer una bateria de preguntes i dubtes molt interessants. Després 7 alumnes voluntaris vam preparar més detingudament la nostra intervenció al festival. Vam investigar sobre la directora, i vam explorar el film amb més detall.
Us compartim la nostra presentació:
Introducció abans de la projecció de la pel·lícula (Aina, Mayra, Indo)
Estem molt emocionades de poder estar aquí acompanyant un film tant especial en un context com el de L’Alternativa. Moltes gràcies al festival per l’oportunitat i a l’Antonia Rossi per la seva presència. Nosaltres som una representació dels 30 alumnes de segon, del Batxillerat Artístic de l’Institut Moisès Broggi. L’any passat vam realitzar el projecte de Cinema en curs que va culminar amb la nostra pel·lícula de ficció Allau.
El film ens va fascinar i això, potser és degut a que fem un batxillerat artístic i la pintura i el dibuix tenen un paper central en el film. Abans de que veieu la peli volem destacar que ens va captivar el que s’explica, com s’explica, el fet d’entendre algunes coses i que altres encara ens resultin misterioses i la manera en creuar realitat, somni, malson i fins i tot deliri. També volem ressaltar la importància del muntatge i el so.
Nascuda a Roma, Antonia Rossi es traslladà amb la seva família a Xile el 1988. Va estudiar Cinema a la Universitat ARCIS i va fer un màster en Arts Visuals a la Universitat de Xile. Com a realitzadora audiovisual, des de 1999 ha realitzat curtmetratges i documentals. Entre els quals trobem films com La pampa (2004), Ensayo (2005) i L’eco de les cançons (2010). Com a docent ha impartit classes d’Estètica, Anàlisi del film i Llenguatge cinematogràfic, a més de tallers de realització, a la Universitat ARCIS, la Universitat de Santiago i la Universidad del Desarrollo.
Us recordem que després del film hi haurà un diàleg, us convidem a participar-hi. Donem la paraula a l’Antonia Rossi per si vol dir alguna cosa.
Impressions sobre la pel·lícula després del visionat (Marta, Aina S, Marc, Jasmina)
- L’ORIGEN DEL PROJECTE, L’IMPULS
Sabem que primer l’Antonia Rossi va cercar quatre persones que expliquessin el seu testimoni, i després va cercar els dibuixants per donar forma a cadascuna de les històries. Com va ser el procés? Quins criteris va seguir a l’hora de triar els testimonis i els dibuixants? Quin va ser l’impuls inicial de la cineasta a l’hora de triar fer aquest film? - EIXOS DEL FILM
La part fosca de l’ésser, la mescla de deliri, somni, paranoia, realitat, esquizofrència. L’animalitat. La importància de l’ “animal”, de la “bèstia”, la “bestialitat”… Processos d’humanització. L’arrencada a la tribu, personatges animals antropomorfs (amb atributs humans). Les emocions, personatges que no aconsegueixen reaccionar… - EL TÍTOL
Una vez la noche explica contes (érase una vez). Els moments més significatius i colpidors hi passen de nit (el final, l’home-llop, el fotògraf…)
És el moment del somni, de l’oníric, de la foscor, de l’incert… La nit com a revers del dia, de la llum, de la claredat… - TÈCNICA EXPRESSIVA
Els estils dels artistes (molt diferents, pel que fa a la tècnica i a l’estil) són molt diversos. Potser esa podries descriure una mica els estils?
Com esta fer el fim? Com va ser la filmació dels dibuixos i les animacions? Les diferents textures també són sorprenents, i la imatge real que esa conecta amb la realitat. - EL MUNTATGE I L’ESTRUCTURA
També destaquem com s’entrellacen les històries, com s’articula l’ordre i el ritme, com es torna als mateixos motius i leitmotivs… I el mosaico final ens anticipa el final, és com si de cop ens connectés amb la realitat, sortir del somni - EL SO
És un tret molt important en tot el film, el que dóna movement a la imatge fixa, el que lliga el muntatge. Les atmosferes, so ambiental que no és exactament ambiental; el so és molt inquietant. Les veus en off, els relats: dramatisme zero, neutralitat, fredor, monotonia…
Acomiadem la sessió recordant que el festival segueix amb increïbles pel·lícules, agraim a Antonia Rossi la seva presència i al festival l’oportunitat.
Indo Casal, Mayra Vives, Aina Ortet, Aina Siurana, Jasmina Condal, Marta Llurba i Marc Raventós
Alumnes de 2n Batx d’Arts de l’Institut Moisès Broggi