Seguim visionant pel·lícules a Filmin, a continuació alguns comentaris de Paranoid Park, un film de Gus Van Sant:
Paranoid Park és una pel·lícula de ficció del gènere del drama de Gus Van Sant del 2007. Aquest film ens narra la història des d’un punt de vista personal i íntim, és a dir des del punt de vista del protagonista, un noi adolescent de Portland (en Alex), de forma cronològicament desordenada. Ens mostra com s’enfronta a l’homicidi que ha comès. No se sap exactament el que ha passat fins ben avançada la pel·lícula, on en un flashback ens mostra com l’Alex li dóna un cop a un guàrdia de seguretat en defensa pròpia i aquest cau a la via del tren i és atropellat. Durant el film, l’Alex ens va narrant la seva història, i de mica en mica anem descobrint detalls nous del que ha passat. És una pel·lícula íntima i personal, i el director ens ho demostra fent el centre d’atenció i el punt enfocat l’Alex, aplicant un flou al fons, i així introduint-nos en l’actitud i la manera de veure el món del personatge, introvertit i tancat en si mateix i en els seus problemes. Gus Van Sant tendeix a utilitzar la música per transmetre els sentiments i les emocions del personatge en moments concrets, o per representar l’estat d’ànim que té davant d’alguns personatges (com en el cas de la Jennifer, la seva núvia). Aquesta pel·lícula té un seguit d’elements característics d’aquest director, com la tendència a gravar tràvelings frontals, seguint el personatge en qüestió des del darrera. En l’àmbit personal, m’ha agradat molt la pel·lícula i m’ha captat l’atenció en tot moment”.
Mariona Urgell
És un drama sobre un noi, l’Alex, que es testimoni de la mort d’un vigilant aprop del skate park on acostuma a patinar. La història va fent flashbacks i no es lineal, això fa que al principi sigui confosa. La il·luminació, l’enfocament i el moviment de càmara dona una sensació surrealista i a vegades depressiva. Aquest fet, reforça la impresió de veure els fets des dels ulls del protagonista que es tanca molt en el seu món. Els personatges secundaris son plans i no s’els hi dóna massa importancia ja que la pel·lícula es centra molt en l’evolució de l’Alex.
Arnau Salvador
Paranoid Park és un drama centrat en els pensaments del protagonista, l’Alex. A primera vista, destaca l’excel·lent ús de la fotografia i del so. Gus Van Sant els combina arribant a crear una sensació de somni però a la vegada de versemblança. L’enfocament només a l’Alex amb poca profunditat de camp i els moviments de càmera suaus es combinen amb els sons subtils i distorsionats per crear aquesta sensació. Veiem el món dins de la bombolla de l’Alex, creada per la culpa i els dubtes que sent després de (spoiler) la mort del vigilant. A nivell argumental, la història no es presenta en ordre lineal, però aquesta tria ajuda a l’impacte emocional de la història i de cap manera dificulta la seva comprensió. Només coneixem en profunditat al protagonista, ja que la resta de personatges apareixen molt poca estona. Tot i així, és una excel·lent introspecció a la ment d’un adolescent, i destaca l’escena que sentim els pensaments de l’Alex sobreposats. L’actuació és molt subtil, però he trobat que fallava en alguns moments d’intensitat (l’escena en què l’Alex sent les notícies).
Miquel Sierra
