Comentari sobre el visionat de la pel·lícula Yi-Yi d’Edward Yang:
Aquestes vacantes de Nadal he vist la pel·lícula Yi Yi d’Edward Yang (Tailandesa del 2000). La pel·lícula tracta de la vida d’una família, la vida la veiem transcòrrer en tres persones.
La primera persona és el pare de família (NJ), ell està insatisfet amb la seva feina, no l’omple, també apareix un amor del passat que va deixar abandonat feia 30 anys. La segona persona de la família es la filla gran (Ting-Ting), la noia viu amb la culpa al cos per l’error de no tirar la bossa d’escombraries que fa que l’avia surti de casa i es quedi amb coma. I la tercera part de la família es el fill petit (Yang-Yang), és un nen amb moltes ganes de conèixer el món, sempre té moltes preguntes per fer i acaba descobrint el món de la fotografia (moment que em sento molt identificat), i al revés a l’escola se sent sense motivació.
Tots perceben el moment de crisi de la família. Quan l’àvia entra en coma, la mare no sap molt bé com ha de seguir i busca la solucció en el suport espiritual, per intentar superar la crisis. El germà del NJ es casa amb una dona que no acaben d’acceptar i l’enganyen estafant-l’hi diners. La veïna del pis que és amiga de la Ting-Ting, té problemes amb la seva parella i la Ting-Ting intenta tornar-los a apropar, aquest lligam acabarà formant part d’un amor a tres bandes.
La pel·lícula té moltes escenes de nit, a l’interior de la casa i molts viatges dins del cotxe. Aquest fet fa que cinematogràficament tinguem moltes llums i reflexes sobre els rostres dels personatges. Bàsicament en tot el film es juga molt amb les llums i els grans contrastos.
Una de les seqüències que més m’ha agradat es quan el fill petit comença a fotagrafiar-ho tot, i l’escena que està al lavabo intentant inflar un globus. El nen petit dóna molt de joc. També hi surten 2 o 3 travelings, un dels quals varem treballar a classe. La pel·lícula és una mica lenta però la he trobat molt interessant, es podrien treure molts plans per estudiar.
Guillem Vilademunt
Aquesta pel·lícula és molt llarga, però la veritat es que si et fiques dintre se’t passa volant. Narra diferents moments, problemes i preocupacions de persones dins d’una família la cual haurà d’afrontar-los per tal de tirar endavant. És molt emotiva i trista, et fa empatitzar molt amb els personatges i posar-te en el seu lloc davant de les confrontacions que tindran que viure al llarg de la història. Te escenes precioses.
Maria Santaló
Aquest film és molt llarg (166 min) pero no sé m’ha fet llarga la pel·lícula per què s’explica més d’una història. El tema de la pel·lícula és la família i específicament la película tracta d’explicar la família dels Jiang i a part explicar les vivències d’alguns membres de la família. Els colors són a vegades càlids com freds però diríem que predominen els freds. Els enquadraments són molt diversos, però el que més utilitza és l’ enquadrament frontal. Respecte a la música, utilitza diferents melodies segons l’ escena, un bon exemple seria quan es mor l’àvia o quan el Yang Yang s’escapa de l’escola. En la meva opinió la pel·lícula és molt trista, però molt bonica, hi ha travelings molt bonics. En resum que m’ha agradat molt.
Laura Beltran
