Alguns de nosaltres hem estrenat l’accés a la plataforma Filmin veient els clàssics de Charles Chaplin. Hem vist: El nen, Llums de la ciutat i La quimera de l’or. A continuació els nostres comentaris i algunes impressions de les pel·lícules.

THE KID

La pel·lícula El nen de Charlie Chaplin narra la història d’un noi, la mare el va deixar a una família amb diners perquè no tenia mijans per alimentar-lo. Per unes casualitats Charlie Chaplin es troba al nen i decideix cuidar d’ell. El personatge de Charles Chaplin en aquesta pel·lícula tampoc té molt diners, però podem veure com es guanya la vida amb el noi, que ara té cinc anys. Constantment es posen en problemes amb la policia, perquè el que fan no sempre és del tot legal i perquè diuen que la situació de Charlie no és ideal per un noi de cinc anys. Un dia el metge que sap del missatge que tenia el noi quan Charlie va trobar el bebe ho comenta a la mare del noi, que s’ha fet famosa. Ella vol que el nen torni amb ella però ell no sembla molt feliç quan la troba perquè no vol deixar a Charlie, el seu pare. La mare invita a Charlie a la seva casa. El final de la història queda obert. No se sap com o amb qui acabarà vivint el noi.

Tries del director: la pel·lícula és en blanc i negre i muda. Per això la gesticulació i la mímica dels actors és més exagerada que en altres pel·lícules. Encara que la única forma de diàleg en aquesta pel·lícula és el text escrit, els personatges transmeten moltes emocions. La música de fons també ajuda a transmite aquestes emocions. L’ exageració dels personatges li dona un toc de comèdia. La pel·lícula també és més curta que pel·lícules actuals.

Laia Streb

Aquesta pel·lícula ens relata la història d’un nen, que és abandonat en un cotxe davant d’una casa rica, ja que la seva mare no tenia els suficients diners per mantenir al nen. El cotxe acaba sent robat i el nen acaba sent deixat al costat de la brossa, allà és trobat per un rodamón, el qual en veure que no hi troba més remei adopta al nen. Al llarg de l’història veiem com ho fan per sortir endavant. Després de 5 anys la seva mare s’adona que el seu fill era aquell nen i intenta recuperar-lo, ja que ara ja vii en millors condicions i a més s’en penedeix de la decisió. Sembla però que ara ja és massa tard i el nen no hi vola anar. La pel·lícula és en blanc i negre i muda i a conseqüència d’això els gestos són més exagerats fent així que resultin humorístics. A més al llarg de la història van apareixent petits diàlegs en un fons negre que ens ajuden a posar-nos més en context amb la situació i un altre factor que ens ajuda també a posar-nos en context amb la història i sentiments dels personatges és la música que apareix al llarg de la història que va canviant segons la situació on es troben.

Gisela Ramírez

Aquesta pel·lícula tracta d’un home que es troba un nen abanonat i el recull per cuidar-lo i es càrrec d’ell. En aquest film es barreja comèdia i drama. És una pel·lícula muda i en blanc i negre. Em sembla més una pel·lícula entretinguda i molt distreta. Destaca molt que en cada escenari o estil d’escena hi ha una música concreta com per exemple dins de casa seva i quan els persegueixen. Charles Chaplin actua molt bé i fa que una peli muda s’entengui perfectament sense necessitat de veu. El nen, per ser tant petit, actua molt bé i s’expressa molt bé.

Jonán Vidal

CITY LIGTHS

En aquesta pel·licula Chaplin dóna vida a un vagabund que un dia coneix a una florista cega, que travessa dificultats econòmiques i de la qual s’enamora completament. Ella el confon amb un milionari, i ell s’esforçarà tot el possible per fer-la feliç, ocultant-li la veritat sobre la seva condicio econòmica. Arribarà a acceptar treballs on correrà perill la seva integritat fisica.

La pel·licula sempre està entre el drama i la comèdia, el personatge de Chaplin mostra la seva vena còmica des del primer segon amb plans molt elaborats, on fa servir el llenguatge corporal propi del cinema mut, per mostrar-nos les seves aventures. La música, accelera i desaccelera el ritme del pla.

És un film mut amb prou feines alguns elements amb so, és a dir, es una pel·lícula que utilitza en algun instant el so però no hi ha diàlegs parlats, obviament. Chaplin utilitza pocs personatges però tots ells tenen les seves pròpies característiques i la seva personalitat.

Eva Pagés

LA QUIMERA DE L’OR

Aquesta producció de Charles Chaplin és una història sobre un buscador d’or que decideix anar pel seu compte. Es troba amb una casa on hi habita un delinqüent i ha de conviure amb ell i un altre buscador fins que puguin anar cap a la civilització. Durant aquest temps, tota l’acció passa dins del refugi on tenen diferents problemes com l’aliment, el vent o el fred. Està tot grabat des d’una càmara fixa situada a una pared de la casa i mostra tota l’habitació. En les escenes els personatges interactuen entre ells i elements de la casa horitzontalment per tal que des de la càmara es vegi tota l’acció. Els plans no tenen una especial complexitat ni efectes especials degut als mitjans de l’època. Més tard arriba a la civilització on s’enamora d’una dona qui no sent el mateix i aprofita per passar una bona estona amb les seves amigues rient-se d’ell. Aquí, el personatge passa de ser un simple buscador d’or a una persona amb idees més complexes que es va guanyant la vida per la ciutat. Finalment se’n torna cap a casa amb un final feliç on la dona de qui estava enamorada s’acaba acostant a ell. Durant tota la pel·lícula, la música acompanya les escenes i l’acció ja que al ser cinema mut, només s’ajuda d’efectes de so bàsics i de músicaca amb canvis de ritme i de volum depenent de la situació del protagonista. Tampoc es pot dir molt sobre el color ni l’enquadrament ja que com deiem, la majoria de la pel·lícula es stiua al refugi i és en blanc i negre. En general, el film no té una rerefons reflexiu ni una intenció concienciadora sinó que es limita a explicar la vida d’un obrer de l’època. En quant al personatge, es veu una evolució del seu caràcter des d’una mentalitat bàsica en la cerca d’or, passant per una fase de canvi on s’ha de guanyar la vida amb astúcia acabant al final on ja té la vida solucionada i no es preocupa de gaire.

Biel Lacuesta