El 25 de gener els Joves Programadors Moving Cinema a la Filmoteca presenten Cravan vs Cravan (2002), el primer film d’Isaki Lacuesta, i Où en êtes-vous, Isaki Lacuesta? (2018), el darrer curtmetratge del cineasta, realitzat en motiu de la retrospectiva i exposició que el Centre Georges Pompidou de París li va dedicar. Ho fan de la següent manera:

Agraïments i mencions

Primer de tot volíem donar les gràcies a l’Esteve Riambau, a la Filmoteca de Catalunya, al projecte Moving Cinema i a A Bao A Qu, que coordina el projecte, i al Pep i la Mireia en especial. Perquè és la nostra primera sessió i ens fa molta il·lusió.

Presentació dels Joves Programadors

Som un grup de 14 joves cinèfils d’entre 16 i 20 anys que ens reunim cada divendres a la Casa Sagnier per mirar pel·lícules i comentar-les plegats. De gener a maig triarem films per presentar-los a la Filmoteca en sessions que volem que siguin singulars. Seran films que ens han emocionat, que estimem, que ens semblen pertinents, que volem donar a conèixer.

Des del principi hem volgut establir certs criteris de programació, com la possibilitat de veure films de difícil accés o poc coneguts, de rellevància social dins el nostre context actual… Però casualment, a partir dels nostres diàlegs i interessos tots els films que estem escollint juguen amb la frontera entre documental i ficció.

També hi ha Joves Programadors a altres països com Escòcia, Lituània, Eslovènia, Alemanya, Portugal… És per això que programem amb la consigna de que les pel·lícules que projectem siguin pel·lícules d’autor europees.

Presentació de la sessió

Com haureu vist al programa, a la sessió d’avui es preveia que hi fos l’Isaki Lacuesta. Malauradament no ha pogut ser així, però és per un motiu feliç: justament ara és a Girona inaugurant la seva exposició “Les imatges eco” al Bòlit Centre d’Art Contemporani.
Quan vam saber que no vindria, vàrem voler incorporar algun element especial a la sessió. Després de Cravan vs Cravan tindrem l’oportunitat de veure el seu darrer curt, Où en êtes-vous, Isaki Lacuesta?, sorgit de l’exposició al Centre Pompidou de París. Ens fa molta il·lusió, perquè d’aquesta manera veureu la primera i (de moment) darrera pel·lícula. I hi trobareu molts diàlegs entre elles. Les passarem seguides i fins i tot aquells que potser ja les heu vistes les descobrireu d’una forma diferent.

Presentació del film

Cravan vs Cravan ens va deixar mig estabornits després de veure-la i segurament necessitareu una estona per pair-la. Tot i ser una òpera prima ja demostra el talent i la mirada tan especial d’aquest cineasta (bonic que la primera sessió de Joves Programadors sigui una primera pel·lícula). Com aviat podreu comprovar el muntatge eclèctic, a l’estil d’un collage, de Cravan vs Cravan és en si mateix un retrat de la època artística del moment (surrealisme, dadaisme…). La música amb aires de circ, ens transporta a les primeres dècades del segle XX.

Abans hem mencionat la rellevància en el context actual com un dels nostres criteris i Cravan vs Cravan el compleix perfectament. En un temps on s’estenen conceptes com fake news o post-veritat ens sembla vital fer la reflexió de a quines narratives o recursos audiovisuals atorguem valor de veritat, quins testimonis donem per verídics, què fa una cosa versemblant o no… I Cravan vs Cravan, de manera quasi paròdica és un fantàstic punt de partida per aquest debat.

Ens va interessar molt com s’hi utilitzen els límits del documental i els diferents testimonis per reconstruir el caràcter polièdric de la figura de Cravan, que viu tantes vides com li és possible, el seu personatge és la seva obra d’art.

Hi ha un poema molt significatiu que apareix a la pel·lícula i parla d’aquest desig:

“Je voudrais être à Vienne et à Calcutta,
Prendre tous les trains et tous les navires,
Forniquer toutes les femmes et bâfrer tous les plats.
Mondain, chimiste, putain, ivrogne, musicien, ouvrier, peintre, acrobate, acteur ;
Vieillard, enfant, escroc, voyou, ange et noceur ; millionnaire, bourgeois, cactus, girafe ou corbeau ;
Lâche, héros, nègre, singe, Don Juan, souteneur, lord, paysan, chasseur, industriel,
Faune et flore :
Je suis toutes les choses, tous les hommes et tous les animaux!”

El doble i el joc de miralls

La dualitat és un dels grans temes del film, i és de fet una qüestió omnipresent a la filmografia de Lacuesta (joc de miralls que transcendeix la pantalla i interpel·la a l’espectador) El Cravan poeta i el Cravan boxejador, l’home i la llegenda que trobem a Los pasos dobles, els dos personatges protagonistes de La leyenda del tiempo, l’Isra i la Makiko, les dues cares del protagonista de La propera pell…

…fins a Où en êtes-vous, Isaki Lacuesta? que, com us deiem, veurem després de Cravan vs Cravan. És l’última obra de l’Isaki, presentada aquest novembre al Pompidou i que podem veure avui mateix al Bòlit. El curt és una obra concebuda originalment per ser projectada en forma d’instal·lació en vuit pantalles. Projectarem el curt seguidament després de la pel·lícula.

Sessió doble

Ja que finalment no hem pogut comptar amb la seva presència avui, vam escriure un mail a l’Isaki on explicàvem la sessió i li comentàvem els vincles que vam trobar entre els dos films. La seva resposta va ser molt interessant:

“Per descomptat, em sembla perfecte que programeu Cravan amb l’Où en êtes-vous? i que les dues pel·lícules, primera i última, es mosseguin la cua. No m’havia parat a pensar en possibles similituds entre les dues pel·lícules, però teniu raó quan assenyaleu que la idea d’habitar dos temps i espais alhora hi és compartida: Cravan va escriure allò tan bonic de “voldria ser a Viena i a Calcuta, prendre tots els trens i tots els vaixells”, (aquest és el poema que hem llegit abans).

En una entrevista, l’Isaki comentava, reiterant aquesta mateixa idea:

“No és casualitat que Pessoa escrivís amb personalitats múltiples al mateix temps que Cravan. El cinema també desenvolupa aquesta mateixa idea al mateix moment, igual que el psicoanàlisi. Tot això és contemporani. Són maneres de buscar la multiplicitat de persones que tenim dins nostre”.

Al curtmetratge, com veureu, també hi té una presència molt forta l’Agnès Varda… I és bonic, perquè lliga aquesta sessió amb la propera que farem, el divendres 22 de febrer. Presentarem Sense sostre ni llei d’Agnès Varda, una de les grans cineastes de la història i referent de l’Isaki. (Al mail hi diu: “Tinc molt bon record de Sense sostre ni llei […] hi ha pocs cineastes tan importants com l’Agnès Varda.”).

Volem agrair novament que compartiu aquesta sessió tan emocionant per nosaltres, i us convidem a seguir-nos a Instagram @joves_programadors, i a fer difusió a familiars i amics de cara a la propera sessió. Moltes gràcies i gaudiu de la pel·lícula.