Estem preparant la nova web Moving Cinema pel 2025

Projecció de films documentals a l’Institut francès

Gran sessió aquest matí a l’Institut français de Barcelona! Moltes i molt aprofundides reflexions! Molta capacitat de compartir el cinema!

Els participants dels tallers documentals a Catalunya han vist a pantalla gran quatre pel·lícules: Un dia a Barbagia i Pastors d’Orgosolo de Vittorio de Seta (1958), La bufadora de vidre d’Alain Cavalier (1991) i Glas de Bert Haanstra (1958). La projecció s’ha dividit en dues parts i al finalitzar cadascuna s’ha obert un diàleg extraordinàriament ric, aprofundit i sensible sobre els films. S’han comentat i apuntat tantíssimes qüestions que és impossible de resumir… En recollim només algunes… Segur que tots els assistents poden completar la llista!

  • Descobrir espais, modes de vida, realitats, oficis que no coneixíem i que els cineastes ens donen a veure. L’estima dels cineastes pel què mostren i la gran estima de les persones pel seu ofici.
  • El retrat de la quotidianitat, de la duresa dels treballs del camp i alhora de la bellesa dels espais, els gestos, la llum, els colors i les hores del dia a les pel·lícules de De Seta. La poesia.
  • El valor del rostre dels pastors d’Orgosolo. Els retrats amb fons negre.
  • Sentir el fred, la pluja, el vent, la neu en els plans blaus i també en la composició sonora. Sentir el fred de l’exterior des de l’interior de la cabana. La força de les dones de Barbagia.
  • Els detalls sonors (infinits) i la construcció sonora de l’espai i del temps als films de De Seta… que ens ha recordat a un fragment d’Arraianos d’Eloy Enciso. Restituir l’emoció i la vivència del rodatge a través del so.
  • Pensar que a la mateixa època que De Seta filmava els pastors, molta gent deixava el camp per anar a viure a les grans ciutats com Barcelona o a les zones fabrils, com algunes de les persones que estem coneixent i retratant en les nostres exploracions.
  • La memòria dels espais, els arbres… que ens han recordat a un fragment de El cielo gira de Mercedes Álvarez.
  • L’amor de Cavalier pels rostres, les mans i els objectes… que molts havíem descobert a La matalassera.
  • La delicadesa del treball manual dels pastors fent el formatge i de la bufadora i els bufadors de vidre. La seva atenció i concentració. El vincle amb els seus oficis i objectes, enfront el treball mecanitzat i industrial.
  • “L’orquestra” de bufadors de vidre de Glas.

Deixa un comentari