El 26 d’abril els Joves Programadors Moving Cinema a la Filmoteca presenten Un violent désir de bonheur (2018), de Clément Schneider. Ho fan de la següent manera:

Benvinguts i benvingudes a la sessió inaugural de la Sala Jove del D’A Film Festival! Abans de res agrair al Clément Schneider, que ha pogut venir a presentar el seu llargmetratge Un violent désir de bonheur. 

Abans de passar la paraula al Clément, amb qui podrem dialogar després de la projecció, ens agradaria presentar-nos:

Som un grup de Joves Programadors Moving Cinema que des del gener hem estat programant una sessió mensual a la Filmoteca de Catalunya.

Ens fa molta il·lusió haver pogut participar en la programació de la Sala Jove, una secció del D’A Film Festival desenvolupada per l’Associació A Bao A Qu i programada per un altre grup de Joves Programadors, alguns dels quals són presents aquí avui. La Sala Jove es duu a terme aquest dissabte i diumenge, 27 i 28 d’abril, i el proper divendres 3 de maig als cinemes Aribau.

Antes de Un violent désir de bonheur, Clément Schneider dirigió el largometraje Études pour un paysage amoreux y diversos cortometrajes. És cofundador de la productora de Les Films d’Argile.

Un violent désir de bonheur fue presentada en la sección del ACID de Cannes, y es una obra que nos ha impresionado mucho. Por sus planos, sus colores, la luz, el paisaje, los personajes, la banda sonora… Y sobre todo por ser una película que habla sobre la revolución y las revoluciones. Una película que habla de quién somos, de quién nos dicen que debemos ser y de quién queremos ser.

Clément, te pasamos la palabra por si quieres decir alguna cosa antes de la proyección.

Bona projecció i ens trobem després per parlar amb en Clément.

Moltes gràcies novament per ser aquí. Ens fa molta il·lusió haver pogut veure el film en pantalla gran i poder compartir el diàleg amb en Clément Schneider just després de veure’l… Nosaltres obrirem amb dos o tres comentaris i després us passem la paraula.

1. Primer de tot ens agradaria parlar dels personatges que ens han fascinat. Especialment en Gabriel i la Marianne. Són personatges amb qui hem empatitzat, pels seus ideals, pels seus pensaments… Sabem que la Marianne és un símbol de la Revolució Francesa molt present en el dia a dia dels francesos. Com vas construir els personatges? Com es van anar transformat al llarg del procés de creació del film?
2. Ahora que hemos podido conocer más en profundidad a estos personajes nos gustaría hablar del final de la película. Creo que no somos los únicos que nos hemos quedado sorprendidos con esta secuencia.  La toma de palabra de Marianne, y el travelling que la acompaña… ¿Nos podrías hablar un poco de ello?
3. A la pel·lícula hi ha moltes revolucions, molt més enllà de la Revolució Francesa. La revolució de Gabriel, el protagonista, la de Marianne… Què són per a tu totes aquestes revolucions que en podríem dir interiors?
4. En el film veiem decisions estètiques molt interessants, com és el format en 4:3 que implica un tipus de composició i tractament dels rostres molt determinat, l’ús de llum natural… Ens va impressionar sobretot durant les seqüències de l’enamorament de Gabriel i Marianne, com filmaves els seus rostres i cossos. Com vas concebre la posada en escena d’aquestes seqüències?
5. Hemos podido apreciar además otras aportaciones estéticas muy curiosas, especialmente al situarse en contraposición con el momento histórico de la película. La elección de ciertos elementos como son la música (desde Patti Smith hasta Marianne Faithful y otros grupos de rock y punk de los 60-70) o los intertítulos, generan un cierto distanciamiento ante lo que se ve pero a la vez encajan sorprendentemente bien. ¿Qué te motivó a incorporarlos?