Per la nostra pràctica ens vam inspirar amb Vers le sud de Van der Keuken i Geneviève de Brault.

El nostre grup va ser el que va gravar més tard, vam començar a les cinc de la tarda i vam decidir filmar al passadís d’infantil perquè és un dels llocs de l’escola on la llum entra més intensament a aquesta hora i teníem molt de joc amb les finestres.

Ens va portar un temps decidir la posició de l’actriu, on es posava, cap on mirava (si era més cap a la càmera o més de perfil -a la caseta de fusta-), la durada de la mirada, la velocitat del gir de l’actriu,… A l’hora de disposar-la també vam tenir en compte el fons. El primer que vam fer és pujar les cortines de totes les finestres per a tenir fons de llum. També ens vam fixar molt en l’enquadrament, si sortia la finestra de davant o la de darrere, i vam acabar triant la del darrere perquè a la del davant ens sortia el color salmó cridaner de la paret i no agradava gaire… Vam haver de mirar si sortia la porta d’infantil, i vam acordar que sortís perquè ens donava més llum. Vam provar d’apagar les llums de totes les classes d’infantil perquè no hi hagués llum artificial i que fos tota natural, ens va agradar més. Ens vam decidir per una òptica una mica teleobjectiu perquè hi hagués poca profunditat de camp i ens centréssim més en el rostre de l’actriu. Vam compensar una mica la penombra rebotant la llum de la finestra amb un full blanc. A moments ens vam haver d’anar una mica depressa perquè la llum marxava, l’hora blava arribava i s’enfosquia molt ràpid.

La Meritxell ens va explicar com es diu hora blava amb francès: “l’heure entre chiens et loups”, que vol dir l’hora entre gossos i llops. Vam pensar que es deia així perquè els gossos estan de dia i els llops de nit.

Roger P., Lluc, Laia, Irina