Els Joves Programadors Moving Cinema a la Filmoteca presenten el 31 de maig la sessió “Carla Simón: exploracions de la memòria” amb la cineasta Carla Simón. Ho fan de la següent manera:

Molt bona tarda! Benvingudes a aquesta sessió tant especial, perquè d’una banda és la nostra última i perquè ens fa molta il·lusió poder-la compartir amb la cineasta Carla Simón, amb qui l’hem concebuda. Moltes gràcies Carla!

Abans d’introduir la sessió ens agradaria presentar-nos. Com alguns de vosaltres ja sabeu, som un grup de dotze Joves Programadors d’entre 17 i 21 anys que gràcies al projecte europeu Moving Cinema, liderat per A Bao A Qu, des de gener fins a avui hem programat una pel·lícula mensual a la Filmoteca de Catalunya.

La Carla és la directora i guionista d’Estiu 1993, ha dirigit nombrosos curtmetratges entre Londres i Barcelona com Lipstick, Las pequeñas cosas o Después también que es va estrenar a la Sala Jove del D’A Film Festival. Actualment està desenvolupant el seu segon llargmetratge, provisionalment titulat Alcarràs i forma part de l’equip de Cinema en curs.

Aquesta sessió serà una mica diferent a les anteriors: l’hem concebuda a partir del curtmetratge Llacunes, dirigit per la Carla. Quan el vam veure ens va fascinar. És molt personal i poc vist (de fet, és la primera vegada que es projecta a Catalunya). Després de veure’l vam pensar que seria molt interessar poder fer una sessió amb la qüestió de la memòria com a fil conductor i en particular, el treball que n’ha fet la Carla tant a Estiu 1993 com a Llacunes.

La sessió, així, estarà dividida en dues parts: primer projectarem Llacunes i Les mains négatives, un curtmetratge de Marguerite Duras que la Carla ens va proposar perquè d’una manera o altra l’havia inspirat en el moment de fer Llacunes; i després la Carla compartirà materials del procés de creació d’Estiu 1993 (molt relacionats també amb l’exploració de la memòria, i amb el treball de construcció d’una memòria compartida).

Carla, si vols afegir alguna cosa.

Després d’aquesta projecció tan intensa no tenim paraules. És emocionant veure com dialoguen els dos curtmetratges entre ells. La veu en off, els tràvelings, la càmera viatjant per l’espai…  Tenim unes quantes preguntes per la Carla i suposem que vosaltres també! Comencem nosaltres amb dues, i després us cedirem la paraula:

1. El títol de Llacunes ja ens fa pensar en la memòria i després d’haver-lo vist el relacionem amb la teva mare biològica, una de les grans protagonistes del film. Sabem que vas fer Llacunes quan portaves ja força temps preparant Estiu 1993.  Què et va impulsar a rodar aquest curt?
2. Com en Les mains négatives l’altre gran protagonistes de Llacunes són els espais. Tan llunyans entre ells però sempre tan a prop del mar. Marguerite Duras deia: “Hay que dejar venir los exteriores a uno”. Com vas trobar tots quests espais i com va ser viatjar-hi, filmar-los?
3. El treball de la càmera a Llacunes és molt interessant. Aquests travellings quasi hipnòtics s’assemblen molt als de Marguerite Duras. Tots van sempre endavant. Duras filma París des de la finestra del cotxe. En el cas de Llacunes, quins procediments vau utilitzar?
4. Encara no hem parlat de les cartes de la teva mare. El llenguatge és molt viu. Marguerite Duras també utilitza la veu en off a Les mains négatives, però d’una manera diferent. Les teves cartes són molt íntimes, emotives, segur que molt importants per a tu, com les imatges de la teva mare amb què comença i acaba la pel·lícula. Explica’ns com va ser el procés de recerca d’aquests materials.

Arribem a la segona part d’aquesta sessió tant especial… Després d’haver vist “Llacunes” i “Les mains négatives” i d’haver pogut comentar de manera tant rica els dos films amb la Carla Simón, passem a la segona part on, com hem avançat, tindrem el privilegi de veure materials del procés de creació d’”Estiu 1993”.

Començarem amb el visionat d’algunes improvisacions que la Carla i els actors i actrius d’”Estiu 1993” van fer abans del rodatge d’ “Estiu 1993”. Veureu que les premisses de les improvisacions són totes sobre moments previs a l’estiu de 1993.

Potser Carla, pots explicar-nos-ho amb més detall. Acabarem aquesta part amb un segon diàleg que esperem pugueu tots participar-hi.

Moltes gràcies per compartir amb tanta generositat tots aquests materials… És molt emocionant… Abans de tancar aquesta sessió volíem tenir uns minuts per intercanviar preguntes, comentaris, reflexions… que segur a tots ens sorgeixen després d’haver vist tots aquests materials. Tornem a començar nosaltres amb una pregunta:

1. Has parlat de generar una memòria compartida entre els actors i actrius a l’hora d’assajar. Assajant, convivint, fent coses plegats, el que fan és crear records compartits, i així al rodatge poden fer més orgànicament de família. Aquesta memòria ‘creada’ durant els assaigs passa a conviure amb la teva memòria vital, amb els records que tu tens de la teva pròpia infantesa (que sovint també dius que et resulten borrosos). La frontera entre les dues memòries devia ser molt difusa… A més també expliques que hi ha molt a la pel·lícula que no correspon exactament amb el que va ser a la realitat…
2. Pensant en Llacunes després del visionat d’aquesta seqüència d’Estiu 1993, és molt fort com el curtmetratge hi ressona. Com pensem en la Neus que hem descobert a Llacunes, i que aquí es fa present en el personatge de la Frida. A Llacunes la mare és una presència protagonista (a través de les imatges filmades i de les cartes). En canvi, a Estiu 1993 és una absència que dóna densitat al film, i que es fa present amb tries expressives com la d’aquesta seqüència, en què apareix a través de Frida en el llenguatge, en els gestos, en la situació, l’actitud, el joc… Com vas concebre el rodatge d’aquesta seqüència?