Aquest film tracta de la separació d’una parella que arran d’aquest fet, comencen a passar una sèrie de circumstàncies que acaben amb un final incert i esgarrifós.

Tot comença quan la mare de la família a causa de la separació marxa de casa i va a viure amb els pares. Això causa que el marit tingui la necessitat de trobar algú que cuidi del seu pare malalt d’Alzheimer. Quan troba una dona que vol cobrir la feina, pacten que l’home d’aquesta no sàpiga res d’aquest treball. Després d’un dia d’haver cuidat de l’avi, respecte la seva religió iraní que no permet netejar el cos d’un home que no sigui el seu marit ( l’avi es pixa a sobre) decideix deixar la feina però li diu al seu home que si la pot cobrir ell (necessiten els diners i ell en cap moment sap que ella hi ha treballat ). L’home no apareix a la casa i ella decideix tornar-hi perquè necessita els diners. Aquest viatge és llarg i ella està embarassada i es va trobant malament, tot i així sempre l’acompanya la seva filla de 3 anys.

Un dia el marit separat arriba a casa abans d’hora, amb la seva filla i es troben a l’avi que ha caigut del llit, sense l’oxigen i lligat amb una mà a la capçalera. Això esgarrifa al marit i després arriba la dona que el cuida i li demana explicacions. Ella no li diu res i a més a més el marit s’adona que li falten diners del calaix. Culpa a la dona de ser una lladre i l’empeny fora de casa.

L’exdona (Simin) s’adona que la cuidadora és a l’hospital i avisa d’aquest fet el seu exmarit. Quan hi van,  veuen que ella estava embarassada i ha tingut un avortament.

La família de la cuidadora porten a judici el cas,  culpant a Nader (el fill del pare amb alzheimer) d’haver empès  la dona embarassada i haver-li provocat l’avortament. Després de diverses declaracions, la filla i Simin pensen que el seu pare i marit és culpable. Tot i que ell hagi demostrat de diverses formes que era innocent, tot i que ha mentit en dir que no sabia que la dona estava embarassada. La cuidadora i el seu marit, que és molt agressiu, segueixen insistint que ell és el culpable.

La cuidadora admet a Simin que el nadó no es movia des de feia dies, li diu que un dia la seva filla petita es va escapar i un cotxe va xocar amb ella i que des d’aquell moment sentia que el menut no es movia. Decideixen pactar que si ells testifiquen i diuen que Nader no és culpable els  donaran diners.

En el moment  que la cuidadora admeti davant la família que va tenir un accident abans  que això passés. Va a la cuina i l’home diu que digui aquesta veritat que no poden perdre el seu honor i la cuidadora diu que si no diu la veritat, serà un pecat cap al seu déu.  El marit es posa molt agressiu i la pica. Quan surt de casa trenca el cotxe d’en Nader i la Simin. El director dóna a entendre que el marit de la cuidadora la picava i per culpa d’això va tenir l’avortament.

Finalment la pel·lícula acaba amb el pla fix de la filla de Nader i Simin, que li pregunten amb qui vol anar a viure, diu que ho té decidit però que vol que surtin de la sala.

El film acaba amb aquesta incertesa perquè no saps quina és la decisió que escull la filla, tan sols es veu la parella al passadís esperant.

Els dos plans que jo he escollit són similars:

He triat aquest dos plans perquè m’ha semblat increïble el paper d’aquest avi. Tot i que ell sembla que estigui absent sap d’alguna manera a qui estima i què passa. M’agrada molt com el director fa aquests magnífics plans de retrat.

Per una banda el del cotxe. La llum es reflexteix perfectament davant de tota la seva expressió cansada i sàvia. Es mostra la  foscor i la tendresa d’estar escoltant a qui se sent ben trist.

I per altra banda el pla de la camisa. Qui hagi vist la pel·lícula recordarà amb força aquest moment perquè ha sigut ben impactant. En Nader comença a desvestir el seu pare per mostrar proves, i mentre ho està fent veu que és tan ridícul i que l’està tractant amb tanta poca humanitat que li torna a cordar la camisa i el vesteix. M’agrada molt perquè utilitzant tan sols la meitat de la pantalla crea un efecte òptic al·lucinant.