Aquesta pel·lícula tracta d’una ciutat que està a sota terra on les persones que hi viuen treballen a la fàbrica sota les ordres de l’amo. Destaca sobretot de manera enginyosa, totes les desgràcies que solien passar en l’espai fabril, com per exemple, accidents mortals per culpa de les poques prevencions de seguretat que hi havia. Dins d’aquest tema es comença a desenvolupar la història; a partir del protagonista que és el fill de l’amo (Joh Fredersen).
Aquest personatge anomenat, Freder Fredersen, té una visió més empàtica amb els treballadors i obrers dirigits pel seu pare i després que Joh acomiadi el seu encarregat, Freder decideix donar-los-hi a ell i a un amic seu, que treballa a les màquines, una segona oportunitat. Freder es canvia els papers amb el seu amic i descobreix la dura feina que suporten els obrers. Més tard coneix Maria una dona que té cura dels fills dels obrers i s’enamora d’ella. En les pregàries que fa als treballadors, demana un mitjancer dels obrers perquè pugui parlar amb l’amo de les seves pèssimes condicions de treball. Freder quan tothom marxa es declara a Maria i li diu que ell pot ser el mediador. Es fan un petó i després en Rotwang, l’inventor boig de la ciutat que reencarna la dona de l’amo i la converteix en robot, ensenya Maria a l’amo amb la intenció de posar-la en la seva contra, perquè segons ell està posant els obrers a la seva contra però el que realment vol es segrestar-la i posar les seves faccions al robot. Quan ho fa queden clonades dues Maries, una la real i l’altra el robot.
Al robot el fa actuar com ell vol, amb la intenció de destruir la ciutat i la fàbrica. A través de la Maria (robot) que fa que tots els obrers es posin de part seva, espatllen les màquines i la ciutat es queda sense llum i s’inunda. Per sort la Maria aconsegueix escapar a temps i pot salvar tots els nens i fills dels obrers amb l’ajuda també de Freder. En aquest moment, el responsable de la màquina general fa entendre a tots els obrers el disbarat que han fet i que els nens poden estar morts i posa a tothom en contra de la Maria acusant-la de bruixa. Els obrers persegueixen a Maria i la volen cremar, per sort a l’últim moment aconsegueix escapar i enxampen a la Maria robot i la cremen. És llavors quan se n’adonen de l’engany de l’inventor. L’inventor persegueix a la Maria tractant de matar-la però Freder després d’una bona baralla es pot escapar i llança a Rotwang, l’inventor, des de molts pisos. Per fi s’ha aconseguit la pau però, encara falta que els obrers i l’amo es reconciliïn, aquest és el moment on el mediador, Freder, posarà pau i farà que els dos homes es donin la mà. Freder es el cor.
Des del punt de vista tècnic, hi ha bastants plans fixos, sobretot de la ciutat, tot i així son molt detallats i els actors van molt coordinats. Diversos exemples d’aquests plans son per exemple quan l’aigua va pujant de nivell i tots els nens estan amb la Maria i també quan els obrers treballen a la fàbrica, amb les màquines.
Un exemple de traveling seria quan la Maria s’escapa de Rotwang per les catacumbes, la llum va perseguint el seu moviment i quan Freder puja l’escala per poder obrir la porta als nens.
Un exemple de panoràmica seria quan Maria explica als obrers que no han de soportar aquestes pèssimes condicions de treball perquè ella va assenyalant d’una banda a una altre i hi ha un moviment continu i adames el contraplà dels homes mirant-se-la.
Si parlem de pla detall hi ha una sèrie de plans amb aquest estil sobretot amb la Maria, perquè se li dona molt valor a les seves faccions i expressions. Quan té por, quan li fa un petó an Freder, quan està contenta…
El tractament de la llum és molt important en el llarg de la pel·lícula. Es juga amb els vestits dels personatges i amb els canvis de llum sobtats per crear intriga o por. Com he dit anteriorment, un pla molt significatiu es el de la Maria escapant de l’inventor, crea angoixa de no saber que li farà i intriga per veure si es pot escapar. Un altre que podríem considerar important és del Freder treballant amb la màquina i els llums encenent-se molt de pressa per donar sensació d’estrès i malestar.
Un moment important és quan cremen a la Maria robot perquè ella només fa que riure i tot el foc a davant es sorprenent.
Els personatges es presenten de forma molt diferent:
- Joh Fredersen: és autoritari des del principi i al llarg de la pel·lícula el seu comportament no s’afebleix davant les tristes situacions dels obrers. Al final vol acordar la pau entre ells però fa el paper d’orgullós també.
- Freder Fredersen: comença sent el típic nen ric i malcriat que no valora res i s’enamora de totes les dones pero a mesura que avança la pel·lícula es torna un home plenament enamorat de la Maria, empàtic amb els obrers, amb la voluntat de ajudar-los i fer el possible perquè la seva estimada estigui bé.
- Maria: és una dona que es presenta com un element angelical des del principi i només fa un daltabaix quan es veu la seva pròpia imatge (que en realitat és el robot) pertorbada i canviada quasi contràriament.
Una de les seqüències que més m’ha agradat a estat la part on hi ha tota la revolta dels obrers i la inundació perquè és molt còmic i a la vegada et fa estar nerviós perquè no saps que pot arribar a passar després. Son molt interessants els efectes especials del fum i la sincronització dels obrers en els balls que fan. També es angoixant el moment dels nens a les escales perquè tots volen sortir i veus que tot està a punt d’enfonsar-se.
M’ha agradat molt descobrir aquest film perquè quan vaig començar a veure-la vaig pensar que ser amb blanc i negre i muda seria molt molt aburrida pero m’he endut una sorpresa al descobrir que era super emocionant i intrigant. La veritat és que m’ha agradat molt més que algunes pel·lícules fetes d’ara a l’actualitat. Penso que la trama está molt ben escollida i es molt original el fet de que parli d’un tema tant actual en l’època i amb tots aquells efectes especials i sincronització dels actors. La veritat és que se m’ha fet fins i tot curta.
Per tant, no em sembla estrany que tingués tant ressò en l’època i que estigui considerada una de les millors pel·lícules del cine mundial. I que fos el primer film considerat memòria del món per la UNESCO.
Núria Valera