Textos elaborats per les alumnes de 2n de Batxillerat de l’Institut Moisès Broggi: Emma Corchero, Laia Lebrero, Olivia López i Sofia Niubó, amb l’acompanyament de la professora Fanny Figueras.

En el marc de la col·laboració entre Cinema en curs  – Moving Cinema i l’Alternativa. Festival de Cinema Independent de Barcelona

Les Perseides és una pel·lícula suggeridora i molt captivadora; impactant i alhora molt sensible.Quan vaig acabar de veure-la no vaig acabar d’entendre la sensació amb la que m’havia quedat. La pel·lícula desfà la idea preconcebuda d’un retrat d’estiu per endinsar-te subtilment en un passat cada cop més obscur. La constant tensió i l’interès que em va despertar el film van fer que em capturés completament. Vaig estar molt submergida en la trama. Voldria destacar que m’ha sorprès com una pel·lícula amb una trama tan mundana, pot parlar de fantasmes/somnis d’una manera tan normalitzada.

Alberto Dexeus i Ànnia Gabarró han aconseguit atrapar-me adquirint un to de suspens molt ben barrejat amb l’esperit aventurer i explorador. Aconsegueixen narrar una història amb la qual l’espectador se sent molt identificat, ja que recorda aquells dies d’estiu llargs i avorrits però que podien acabar essent tot el contrari.

La combinació dels plans del món i els plans dels rostres treballats per la llum generen un ambient delicat i especialment íntim, que permet endinsar-se i conèixer des de molt a prop els sentiments de la Mar, la protagonista. La llum de les diferents hores del dia i la meteorologia adquireixen un paper importantíssim en el film. Els enquadraments estan molt cuidats i són preciosos. He gaudit especialment la paleta de colors i el treball tan precís amb la llum, concordant amb la trama i que es manté fins al final. Els plans dels camps i de la natura, la llum càlida, els tons verds i blancs creen un ambient d’intimitat i de soledat d’estiu. Em van transmetre molt bé com se sentia la protagonista. Destacaria que a més de ser una bonica història, formalment és magnífica.

Cinematogràficament, la pel·lícula ens ha provocat certa enyorança i malenconia del curs de l’any passat -quan formàvem part del projecte Cinema en curs-. Els plans tan íntims i bonics ens han fet recordar els que filmàvem nosaltres a Cinema en curs, on apreciàvem i observàvem el món amb sensibilitat i delicadesa.

Les Perseides és un film que fa pensar. És un misteri en ella mateixa. Penso que per verdaderament comprendre-la, cal mirar-la dues vegades. Una, quan no saps el que t’espera i l’altra, on ho veus tot des d’un punt de vista completament diferent. Destaco també el final, inesperat i al mateix temps amb sentit i coherència amb tot el film.

Ens agradaria tornar a veure la pel·lícula! Felicitats!!