L’última setmana de desembre ens va arribar un regal, quina sorpresa! Podríem començar a veure pel·lícules gratuïtes a Filmin. De la selecció que teníem, nosaltres vam triar Ser y tener, pel·lícula dirigida per Nicolas Philibert i estrenada el 2002.
Aquesta pel·lícula és un film documental que ens mostra una escola rural i unitària francesa, amb alumnes de diferents edats i un sol mestre. Aquest s’estima molt als nens i és l’últim curs que treballa ja que quan s’acabi es jubilarà.
Durant la pel·lícula, hem vist què fan a classe, com s’ajuden i algun conflicte entre els alumnes. També ens ensenya com fan els deures a casa i com ajuden a les seves famílies. Ens han agradat molt els plans del món que hi ha ja que ens ajuda a conèixer l’entorn d’on viuen, també quina meteorologia tenen i ajuda a conèixer el seu context. Encara que pensem que alguns plans són massa llargs.
Hi ha una seqüència molt maca en què els nens són a l’escola i no fan les coses bé, el mestre té molta paciència, no és gens autoritari i els hi explica les coses molt bé.
Alguns plans del principi, ens han recordat la correspondència de José Luis Guerin a Jonas Mekas.
Ens ha sorprès que no hi ha molta música, però ens ha agradat quan l’utilitza.
Quan el mestre ensenya als nens com és el número 7, hi ha dues panoràmiques, és un moment molt maco, igual que el pla d’un arbre, és un pla molt obert i molt bonic. El director ha volgut que es veiés molt aquest arbre. Es sent el so de la natura, els ocells, el vent. Ens transmet tranquil·litat, hi ha molta llum, els colors són tons de verd i de la natura.
Ens hem sentit identificats amb els nens més grans d’aquesta escola que el pròxim any aniran a l’ institut perquè això és el que ens passarà a nosaltres el proper curs. Ens ha fet pensar i recordar quan nosaltres érem petits; trapelles, juganers, entremaliats, moguts…
Alguns no han vist cap relació entre el títol i la història que explica, però uns altres pensem que no cal tenir moltes coses per aprendre i ser feliç.
El final és obert, et venen moltes ganes de saber què passa llavors, sembla que la pel·lícula no acabi i et permet pensar com seguiria.
Ens pensàvem que el nen del cartell era molt entremaliat però després de veure la pel·lícula és tot el contrari, és tranquil. Si en el cartell el nen no hi fos i només hi hagués el títol no ens haguessin vingut tantes ganes de veure-la, la imatge és important pel cartell d’una pel·lícula, a nosaltres va ser el que ens va fer decidir a triar-la.
En general ha estat bé. Nosaltres la recomanaríem perquè així tenim l’oportunitat de veure com es treballa a escoles diferents de la nostra i com es pot gravar per ensenyar-ho.
Nora, Paula, Anna, Enric, Emili, Bruno i Pau B