PLA 1: Abans de tenir el pla final, vam fer 5 plans en els quals per alguna raó o alguna altre no van sortir com esperavem. El pla el vam realitzar amb llum natural, era pàlida ja que va ser filmat un dia poc assoleiat. Creiem que hem fet un pla final el qual ens recorda molt al referent Pierre Gonnord i a Philippe Garrel com al nostre referent en l’àmbit del cinema.
Aquest pla comença amb el rostre ocult i la mirada fora de pla. Després lentament va girant el cap fins a arribar a mirar a càmera. La mirada a càmera és intensa i transmet molta emoció. La llum entra per la finestra que no es troba al pla, és fora de camp. La càmera és fixa, és a dir, que no es mou. Per filmar el pla vam utilitzar òptica Z93, ens vam situar lluny de la model per fer un pla mig. Vam voler que el contrast entre llum i ombra fos important i per això vam fer ús del diafragma 14dB. També vam modificar el balanç de blancs ja que el pla quedava massa càlid.
La sensació d’aquest pla correspon amb la llum. Té una llum sensible i directa. És una llum càlida, apagada, natural i enfosquida. La sensació que transmet aquesta llum és de tranquil·litat, és una llum suau per tant no és un pla molt fort, més aviat és un pla què insinúa.

PLA 2: Per filmar aquest pla ens hem inspirat en dos referents principals, Philippe Garrel i Alfred Stieglitz.
Del primer, pertanyent al camp del cinema, vam extreure una idea de sensació introspectiva, el fet de ser-hi i no ser-hi, molt suggerent, i la vam voler reproduir a la nostra filmació. A més dels aspectes tècnics com l’enquadrament molt tancat (primeríssim pla), la poca profunditat de camp o el tipus d’òptica, en aquest cas teleobjectiu. La il·luminació juga un paper clau en el seu film, ja que hi ha una clara correspondència emocional entre la llum i el personatge. De la mateixa manera nosaltres volíem que la llum reflectís en tot moment dues connotacions diferents que li donàvem al nostre protagonista, les quals esmentarem més endavant amb més detall.

I ja referint-nos al referent fotogràfic, ens vam centrar sobretot en una imatge en particular: el retrat de Georgia O’Keeffe. En aquesta última composició ens hem fixat en l’aparició de les mans, i com aquestes adquireixen cert protagonisme i acaben de perfilar el missatge que ens transmet l’obra. Així també, vam voler afegir l’aparició d’aquest element per representar un sentiment d’inquietud, de nerviosisme i de preocupació.
El pla es divideix en dues etapes, la primera es centra en la mirada perduda amb el moviment intranquil que evoca el personatge. La llum sensible, viva, directa, d’esperança junt al moviment de la càmera ens fan endinsar-nos en aquesta sensació d’estar perduts, al·liens al món exterior.

En canvi, en la segona etapa predomina un sentiment d’angoixa on les mans prenen protagonisme i la mirada s’oculta creant una sensació de pessimisme, on passem a veure el món apagat com si ens caigués a sobre. La llum freda dura i apagada ens ajuda a fortalitzar aquesta sensació.

Per aconseguir tot lo esmentat només vam haver de realitzar dos preses. Ara bé, no estem del tot conformes amb el resultat final. Ens agradaria fer un mix de les dues preses, ja que en la primera vam aconseguir que el personatge avoqués sensacions molt poderoses, però el moviment de càmera era fluix degut a que les verticals del trípode estaven tancades, per tant incapacitaven el moviment vertical, i no seguiem amb tanta fluidesa la mirada del personatge. En la segona vam rectificar-ho i el moviment ajudava a seguir i endinsar-te en el personatge, però el posat a càmera de la protagonista no era tan fort.
El tema tècnic no va variar, en els dos casos vam utilitzar una òptica 85mm amb un diafragma tancat, la llum entrava directa i potent, l’enfocament era MF6, i el pla era fix.

Sira Ruiz, Jaume Cid, Emma Jiménez, Camino Llobera, Paula Parilla, Laia Salvadó, Ainhoa Palou.