Per arribar al pla que hem filmat, primer hem mirat referents de pintures, captures de fragments i fotografies. Ens hem inspirat en la de “La noia de la perla” de Johannes Vermeer, amb l’autoretrat de quan era jove en Rembrandt i la fotografia “Retrat” de Pierre Gonnord. Per començar, hem observat com entrava la llum i també ens hem mogut per l’aula. Amb la càmera, hem estat buscant unes línies de llum que veiem a la paret, eren provocades pel sol que entrava entre les lames de la persiana de l’aula de música però un núvol les ha fet desaparèixer. Hem canviat d’idea i hem anat provant amb la cortina i la persiana fins trobar l’efecte que ens agradava. Hem intentat buscar una llum brillant com la de “la noia de la perla” i un fons fosc. Al 1r pla hem calculat al mil·límetre el joc de la cortina i la persiana, l’anàvem movent a poc a poc perquè la llum fos més fina i no fos plana, perquè tingués moviment. També hem jugat amb la mirada de la protagonista i la llum que li arribava als ulls. Anàvem fent moure a l’Aina, que és l’actriu. Al final hem triat una òptica una mica teleobjectiu, Z 54 i l’enfocament a 0,8m. Només hem filmat una presa. Al segon pla, hem jugat amb la llum de la cortina, començant amb la cortina baixada i poca llum al rostre de l’Aina. Poc a poc hem anat pujant la cortina i el rostre s’ha il·luminat. D’aquest pla hem fet dues preses i quan les hem visionat ens ha agradat més la primera per l’enquadrament.

Unai, Jan M, Aniol, Nora, Aitana i Aina