Aquestes setmanes visionem films a Filmin i ens trobem per comentar-los. Hem vist “Ojos negros”, “Little fugitive”, “El nen de la bicicleta”. Aquesta setmana hem fet el visionat d”Estiu 1993′, de Carla Simón. Després de comentar i dialogar sobre el film, compartim aquí algunes de les reflexions escrites que hem fet.
En gran part de la pel·lícula, la Frida expressa l’emoció de la tritesa per la mort de la seva mare. En molts moments també expressa ràbia perquè vol que li prestin molta atenció. Necessita molta atenciò perquè vol que la seva mare torni, però no pot tornar perquè està morta. En els plans de nit, la llum expressa enyor i solitud.
La música reforça la tristesa de la Frida.
Jo també penso que la pel·lícula recorda molt a la de Ojos negros.
Aretha Laguna
Em va cridar l’atenció el punt de vista emocional: reflecteix la vida d’una nena petita que té una tensió i que no sap cap a on anirà la seva vida.
Al llarg de la pel·lícula es veu com va millorant la relació entre la Frida i els seus pares-«tiets», ja que al principi li sembla que no li donen tant de amor com a la seva cosina, però al final de la pel·lícula veu que l’estimen de veritat .
Els actors i actrius ho fan molt bé ja que saben transmetre molt bé els sentiments i les emocions, destacant les petites Anna i Frida que es posen molt en el paper.
Trobo que els plans estan molt ben escollits i son molt bonics a part de que en tots surt la petita protagonista.
Carlota Gómez
M’agrada molt el principi de la pel·lícula, quan la Frida mira els focs artificials i li il·luminen la cara. Penso que en aquell moment pensava en coses que la feien estar preocupada i m’ha recordat una mica els plans que volem fer per la nostra pel·lícula.
Un personatge que magrada molt és l’Anna, la cosina petita de la Frida. M’agrada aquest personatge perquè és molt petita i graciosa i a la vegada és intel·ligent.
Martina Canela
La pel·lícula em va semblar molt dura i trista.
Hi ha un pla que m’ha cridat especialment l’atenció, que era quan la Frida parlava amb una verge i li deia que li donés una roba a la seva mare que era morta. L’entorn era molt verd.
Quan desagnen la cabra em va fer molta impressió.
La pel·lícula també m’ha recordat a Ojos Negros.
Roger Sánchez
Aquesta setmana he vist la pel·lícula “Estiu 1993” i m’ha agradat molt pels tipus de plans i els paisatges, que són molt bonics.
Una cosa que em va sorprendre molt va ser la relació entre les germanes, que anava canviant depenent de cada situació, com també passa una miqueta a la nostra pel·lícula.
Hi ha diversos moments que em recorden “Ojos negros”, com per exemple, el menjar sobre la taula amb tot de mosques per voltant per allà.
Abril Peidro
Em va agradar molt tot i que la història sigui trista.
Em va agradar el pla en què la Frida busca la mare (tieta) i la germana i arriba a un lloc on hi ha plantes i tot és verd. És un lloc molt natural, al bosc. També em va agradar especialment el pla del principi de la pel·lícula, que estan jugant al pica paret i es veu com tots els nens es mouen i la Frida triga més en moure’s.
Martina Mestre
