Després del diàleg sobre ‘Ojos negros’, hem vist a Filmin  ‘Le Gamin au vélo’ (‘El nen de la bicicleta’), dels germans Dardenne. Un film que ens ha impressionat a tots. 

El vam comentar a la trobada (virtual) i també hem escrit. Recollim aquí algunes de les reflexions.

La pel.lícula m’ha agradat molt, m’ha impactat . He entes la pel·lícula perquè parla d’una cosa molt real i expressa com pateix el Cyril,  com s’enrabia, com perdona o no, com estima i sobretot com supera els problemes que es va trobant. M’ha semblat molt interessant com la pel·lícula ens vol fer veure com s’esforça el Cyril perque algú se l’estimi. La pel·lícula treballa molt bé les emocions i crec que amb molt bon treball dels actors.

També m’han cridat molt l’atenció els tràvelings quan el Cyril va amb bicicleta o quan viatja amb el cotxe de la Samantha.

Pol Gómez

Em va donar la sensació que molts plans de la pel·lícula eren curts; crec que és perquè el nen mai no està quiet i si la càmera es quedés quieta el nen ja no sortiria al pla. Quan hi ha un pla llarg és perquè és una panoràmica. Em van agradar molt els tràvelings en què la càmera seguia al nen quan anava en bicicleta: eren moviments ràpids i molt xulos.

Em va impactar molt quan el nen cau. És molt imprevisible perquè no t’esperes que una pedra li doni un cop a la mà i caigui de l’arbre. I en una pel·lícula m’agrada que em sorprenguin le coses que passen.

Martina Canela

A mi la pel·lícula m’ha fet sentir dolor; és molt impactant i dura. Penso que en part això ho transmet la càmera en mà, ja que sap moure’s acompanyant els diferents estats de ànim de Cyril, i em fa sentir de manera dolorosa  els moments més intensos.

Com s’ha comentat, els actors de la pel·lícula ho fan molt bé, ja que s’ha saben expressar molt amb situacions fortes. Transmeten molt bé les emocions”.

Igual que alguns de vosaltres també  m’han agradat molt els travellings de quan anava Cyril amb la bicicleta sobretot al final, m’ha semblat extens, ràpid i  m’ha agradat el moviment de la càmera al seguir-lo.

En conclusió penso que és una pel·lícula molt emotiva i basada en la realitat.

Carlota Gómez

Estic d’acord amb el que diuen la Carlota, la Martina i el Pol. Vull afegir que em sembla una mica estranya la relació que el Cyril tenia amb la noia ja que de vegades li agradava estar amb ella i de vegades no volia viure amb ella.

La pel·lícula em fa sentir diferents sensacions i emocions.

Pensava que tota la pel·lícula seria amb el Cyril buscant el pare perè no ha estat així i el tema m’ha sorprès.

Martina Mestre

Aquesta pel·lícula em va sorprendre pel guió.

La ràbia i la connexió que el Cyril té amb el pare no em van agradar gens.

El moment de la pel·lícula que més em va agradar va ser quan Cyril va anar molt de pressa amb la bicicleta darrere del cotxe. És el pla que més m’ha agradat.

He vist molts tràvelings i panoràmiques.

El tràveling que més em va agradar va ser el del final, quan agafa la seva bicicleta i va a casa de la seva tutora.

Alejo Ricon