‘Le gamin au vélo’ (‘El nen de la bicicleta’) és un film de l’any 2011 dirigit per Jean Pierre i Luc Dardenne.
Tot just començar el film, ens presenten en Cyril; un nen d’uns tretze anys que el seu pare ha deixat en un centre d’acollida, suposadament durant unes setmanes. En Cyril viu ansiós per tornar a veure’l, truca constantment al telèfon fixe de casa del seu pare per poder parlar amb ell, però mai ningú l’agafa. Els educadors del centre intenten fer-li veure que el pare s’ha traslladat, però ell no s’ho acaba de creure i insisteix en què, si realment el pare s’hagués traslladat, li hagués donat la seva bicicleta. En Cyril decideix escapar del centre i anar a buscar el seu pare. Per casualitat acaba a la sala d’espera d’una consulta mèdica on es troba la Samantha, una dona que l’acollirà durant els caps de setmana.
La resta del film és una constant lluita d’en Cyril per aclarir que ha passat amb el seu pare i adaptar-se a la nova vida amb la Samantha, alhora que comença a créixer i fa les típiques trapelleries de l’adolescència.

La paleta de colors d’aquesta pel·lícula es centra sobretot en els tons vermells, blaus i verds. Durant gairebé tot el film tenim un gran focus de color vermell a la pantalla, el qual es tracta de la samarreta del Cyril, que es caracteritza per ser d’un color rogent molt viu que crida l’atenció. De fet, quan no duu aquesta samarreta de color vermell, duu una jaqueta de xandall o una samarreta de màniga llarga del mateix color, de manera que el personatge és fàcilment identificable.

Diferents vestuaris d’en Cyril al llarg del film: (imatges)

Un altre fet destacable del color, és que durant els moments més profunds per en Cyril, la pel·lícula adopta tons blavosos, com en les següents fotografies, i seguint l’ordre: primer podem veure com en Cyril està estirat al llit després d’haver-se fugat i tot just ha tornat a casa, en un moment de màxima vulnerabilitat; en segon lloc, observem l’escena en la qual un noi intenta robar la bicicleta a en Cyril i ell entra en un atac d’ira ja que la seva bicicleta és el seu bé més preuat, i en aquesta situació la samarreta del lladre també és d’un to blavós. Per últim, veiem una captura del moment en el qual en Cyril atraca a un treballador i li roba els diners sota les ordres d’un noi més gran que ha conegut fa poc. Aquest moment, carregat d’adrenalina i incertesa, també està predominat pels blaus.

Un element de la pel·lícula que també ha de ser analitzat és la bicicleta d’en Cyril. Aquest objecte té un gran valor sentimental per a ell, d’alguna forma és la seva única via d’escapament. Per una banda, al principi és el que el manté arrelat al seu pare, l’esperança que, com no li ha tornat la bicicleta, vol dir que el seu pare no ha marxat. Un cop està vivint amb la Samantha, la bicicleta li serveix de via d’escapament quan se sent molt intimidat o té por; de fet hi ha més d’una fugida en bicicleta al llarg de la pel·lícula.

Els espais al llarg de la pel·lícula van canviant, tant interiors com exteriors, però tots son espais que encaixen en la vida d’un nen de tretze anys. Hi trobem casa seva, un bar, un bosc, el centre en el que vivia, casa del seu pare…

Si una cosa tenen en comú tots els espais, és el fet que la seva il·luminació és gairebé tota natural, i els pocs cops que és artificial, no és extremadament blanca o groguenca, de manera que no trenca el “ritme” de la llum natural i gairebé ni ens adonem que no ho és.

Els plans d’aquest film son plans curts majoritàriament, amb molt de moviment i muntats d’una manera dinàmica. Hi trobem tràvellings d’en Cyril pedalant amb la bicicleta, seqüències d’acció on el protagonista es baralla i per tant hi ha molt de moviment, fugides… També hi trobem molt el recurs de la càmera sobre el personatge. La càmera segueix en Cyril durant una estona. Per exemple, al principi del film hi ha una fugida d’en Cyril quan es troba en una atracció de fira, i la càmera està “a sobre” seu des del moment en el que puja a l’atracció, fins que es fuga i el perdem de vista. L’estructura del muntatge és lineal i dinàmic.

En termes de construcció de personatges, podem observar una clara evolució d’en Cyril. Inicialment és un nen molt ingenu i insegur. Busca al seu pare desesperadament i es fuga sovint, fruit de la por i la incertesa de viure en un centre d’acollida sense saber quan el vindran a buscar. El fet que la Samantha l’aculli fa que es noti un clar canvi en la seva actitud a llarg termini. Tot i que inicialment no se sent gaire a gust amb ella, poc a poc va adaptant-se i guanyant confiança. Cap al final de la peli hi ha un moment que en Cyril es fuga de casa i li diu a la Samantha que no vol viure més amb ella. Aquesta actitud és simplement fruit d’ajuntar-se amb males companyies, al cap d’una estona torna empenedit a casa seva, mostrant la vertadera manera de ser, bona i empàtica; d’en Cyril. Al final de la pel·lícula, en Cyril ja no és el nen que era inicialment, ha perdut la innocència; però també ha fet una evolució molt important en termes de guanyar confiança amb la Samantha, amb qui finalment s’hi porta molt bé, en termes de superar la mancança del seu pare. La Samantha es converteix en la nova figura paterna, i s’estableix un vincle entre ells dos gairebé de mare-fill, fruit de tot el sacrifici de la Samantha per cuidar en Cyril i tot l’esforç d’en Cyril d’intentar aprobar-s’hi.

He triat aquesta pel·lícula perquè la sinopsi que hi havia penjada al Drive em va atraure molt. A més a més, tinc una amiga que des de ben petita viu en un centre de menors, com en Cyril, i encara que en general les seves vides no s’assemblen gaire, això m’ha fet empatitzar molt amb en Cyril i sentir més devoció cap el personatge. D’altra manera, si no hagués sentit aquesta connexió entre la pel·lícula i la meva realitat, crec que no hagués entès del tot els sentiments del protagonista i la seva evolució durant tot el film. És una pel·lícula que m’ha fet connectar molt amb els personatges, he sentit una veritable atracció per les seves vides i la trama de la pel·lícula. Estic molt satisfeta amb haver triat aquest film perquè m’ha agradat molt i l’he pogut entendre fàcilment.

Lucia Folch
1r Batx Arts