‘Sommaren med Monika’ (‘Un estiu amb Monika’) narra la història d’amor entre en Harry i la Monika, dos joves obrers a qui no els hi agrada la seva feina i que es coneixen en un cafè. La Monika s’interessa pel Harry i aquest es deixa convèncer de seguida pels encants de la noia. Quan l’estiu comença, la jove parella deixa les seves respectives feines i fuig cap a una illa a prop d’Estocolm, on es diverteixen sense cap preocupació, sense pensar en el món real, el món obrer, on hauran de tornar per sobreviure.

La pel·lícula està filmada en blanc i negre. Els espais es caracteritzen per la llum i els tons de color: al cafè tothom va vestit amb tons foscos mentre que el Harry va vestit de colors clars; la casa d’en Harry és un espai fosc que li dóna la sensació de ser un lloc trist; la feina de la Monika també és un lloc fosc i a més humit, allà la Monika viu situacions desagradables. La casa de la Monika és un lloc estressant per a ella, i així es representa, hi han moltes persones, és un lloc atapeït i està poc endreçat. La lanxa del pare d’en Harry és un lloc atapeït també, simbolitza el primer niu de la parella, l’illa simbolitza el paradís per als dos joves, hi ha molta llum, dóna la sensació de llibertat; la casa de la família rica de l’illa també és molt il·luminada; la nova feina d’en Harry també és un lloc amb molta llum, és més lluminós que l’altra, potser volent simbolitzar que és un ambient millor per a ell ja que aquests companys de feina el tracten bé, no com els anteriors; l’hospital és un lloc lluminós i en Harry ja va vestit de negre aquí.

La llum a Estocolm ( ciutat on viuen en Harry i la Monika) és baixa, hi ha boira, tot és molt gris, i a l’illa és el contrari tot són tons clars, tot és lluminós, és estiu. Allà en algunes escenes es juga amb el mar que fa de mirall i allà es reflexa la llum del sol. Quan tornem a la ciutat, torna la poca llum, comença la tardor.

El so és ambient menys en alguns plans quan hi ha música de fons. A l’entrada d’Estocolm s’escolta el so de vaixells i ocells marins. A l’illa s’escolten ocells de bosc. Quan Harry i Monika estan borratxos, sona una música simfònica, és el final de l’estiu. Quan la Monika surt en busca d’homes quan ja està casada i en Harry vitja per feina s’escolta una música més popular. Al final del film quan en Harry recorda l’estiu a l’illa sona una música melancòlica.

Els plans normalment són llargs, hi han bastants travellings que segueixen a un personatge, alguns amb càmara fixa i en panoràmica i càmera en mà. Per exemple al començament de la pel·lícula la càmara està fixa potser en un cotxe, i filma al Harry des de davant, filma el seu recorregut que fa en bicicleta, el veiem com un noi jove, ingenu i somiador. Un exemple de travelling amb moviment de càmara horitzontal és quan en Harry entra en el lloc de feina del començament que la càmara el segueix fins que arriba a un punt determinat de l’espai.
Els plans de paisatges i del port d’Estocolm i alguns de la ciutat, són oberts amb una òptica gran angular. I parlant de l’òptica, és normal a la resta de plans menys quan veiem els personatges molt petits, com quan la Monika està despullada caminant per les roques de l’illa i es veu petita.
Un pla que cal destacar és el contrapicat d’en Harry quan descobreix que la Monika està al llit amb un altre home, nosaltres no veiem el que ell veu, només veiem l’expressió d’en Harry.
Respecte als plans cal fer referència també, als primers plans d’en Harry i la Monika al final del film. Uns primers plans on la càmara fa un zoom i es converteixen en primeríssims plans, molt tancats. Fan que posem l’atenció en la mirada i l’expressió del personatge. En el pla de la Monika ella té una mirada cap a la càmara com dient jo sóc la mestressa del meu destí, una mirada poderosa. En Harry en canvi, no mira a càmara, canvia el pla i veiem el record del Harry de l’estiu amb Monika, que malgrat com acaba la seva història aquell va ser un estiu feliç.

El muntatge, l’estructura de la pel·lícula és lineal, menys en l’últim pla comentat, quan es produeix un flaixbac.

En relació amb la construcció dels personatges, comencem per la Monika. És una noia presumida (en la primera escena que la veiem es mira al mirall) i al final de la pel·lícula torna a sortir. Sommia amb tenir una vida com la de la gent rica, comença així i acaba sent així, cap al final del film es queixa al Harry que no té un abric nou. És una persona moderna (fuma), molt impulsiva, decidida (inicia la conversa amb Harry) i egoísta, només pensa en ella, durant tot el film, en Harry el fan fora del pis on viuen perquè la Monika utilitza els diners enlloc de per pagar el lloguer per comprar-se un abric nou. I al veure que encara que s’hagi casat amb ell té el mateix nivell de vida que abans, l’abandona, a ell i la nena, o sigui no pensa ni en la seva pròpia filla.

En Harry és un personatge rodó, en el principi del film és un noi sommiador com la Mònika, és ingenu, es deixa enganyar per ella; és un noi una mica talós també, això es veu quan Monika li demana foc, i a ell no se li encén fins que no porta un quants cops intentant-ho, i somriu per dissimular que està nerviós. No és molt impulsiu en la seva relació amb la Monika, quan ella li comença a deslligar la corbata quan estan a casa d’ell, el noi posa una cara de no saber que fer. Al final en Harry veu que ha de treballar per poder tirar endavant amb la seva filla, acaba sent un home, descobreix el món real, ell és un teballador i ha de sobreviure.

Per acabar, és un film que te mande expectant, en el què passen coses. És la història entre en Harry i la Mònica des de que comença fins que s’acaba. I m’ha semblat interessant el personatge de la Mònica, no la descobrim del tot fins al final, quan es veu que sempre ha estat una persona egoísta i ha estat jugant amb en Harry durant tota la pel·lícula.
El personatge d’en Harry m’ha agradat perquè per mí ha simbolitzat aquest pas que s’ha de fer de jove adolescent a adult, acaba aprenent com és la vida, però tot i així segueix sent una persona positiva com al principi del film, sap que haurà de treballar per aconseguir el que vol per ell i la seva filla.

Un dels plans que més destacaria de la pel•lícula és quan en Harry veu per primer cop a la seva filla, nosaltres no la veiem, però ell sí. Amb aquest primeríssim pla veiem la seva mirada, una mirada de que els dies que vindran no seran com els d’abans, en aquell moment a en Harry li canvia la vida, i és per això que penso que és un pla molt important en la pel•lícula.
Un estiu amb Monika m’ha agradat, és un film que narra una història, no té un guió pla. Cada personatge està molt ben definit i els primers i primeríssims plans són increíbles.

Helena Catalán