Els Joves Programadors Moving Cinema i la Filmoteca de Catalunya acompanyen un programa amb quatre films de Diana Toucedo: Corpo preto, Ser de Luz, Imágenes secretas, Homes.
La programació s’emmarca en la iniciativa Dies Curts de la Filmoteca, que proposa curts de cineastes per visionar des de casa durant el confinament.
Podeu començar a endinsar-vos-hi amb la presentació que han preparat els nois i noies a través dels textos precisos i sensibles de l’Albert López Ricart i el Dani Fité que podeu llegir a continuació i també a la web de la Filmoteca https://www.filmoteca.cat/web/ca/article/dies-curts-diana-toucedo
En un altre article del Bloc recollim un tràiler excepcional de la Júlia Ruiz Quintana i postals precioses de l’Antoni Grañana i la Sabrina Atanasiu. No deixeu de submergir-nos en l’univers cinematogràfica d’una cineasta singular i generosa que ha compartit també idees i horitzons amb el grup.
Descubrindo imaxes. Descobrint imatges d’Albert López Ricart i Dani Fité
Corpo preto i Ser de luz es caracteritzen per la seva detallada elaboració en el procés de muntatge. En aquests curtmetratges Diana Toucedo se centra en resignificar les imatges reubicant fragments de les pel·lícules següents: Límite, del director d’avantguarda Mario Peixoto, Ist de Gustav Deustch, El negro que tenía el alma blanca de Segundo de Chomón i Preludes 1-6 de Stan Brakhage.
A Corpo Preto, jocs de repeticions evoquen pensaments obsessius, en bucle, vers el cos de la dona. Diana Toucedo també juga amb jocs d’associacions mitjançant els colors, posant en relació les imatges recordant el surrealisme i donant a l’espectador un rol actiu en el film. Homes i Imágenes secretas denoten un sentiment de nostàlgia i una espera que sembla ser eterna cap als nostres éssers estimats.
A Homes ens endinsem en les cuines de les dones que esperen als seus marits, morts en combat contra el feixisme. En la mirada de les dones veiem reflectida l’espera eterna i freda. L’espai de la cuina, un símbol clàssic de l’opressió patriarcal, s’enriqueix amb un altre significat que a vegades oblidem: el de reunió i comunitat, típic de la tradició gallega. Al final, veiem com aquest ambient familiar i càlid s’ha transformat en un eco de l’ambient de les trinxeres, que escoltem de primera mà.
Per últim, Imágenes secretas també se centra en el concepte de l’espera, però l’absència es fa relat. És un film que treballa el retrobament amb el seu pare d’una manera intimista i absent. Recordant la nostra primera sessió a la Filmoteca de Catalunya, dedicada a News from Home de Chantal Akerman, podríem dir que Imágenes secretas evoca el film com en un mirall, de manera inversa.
