Una de les pel·lícules que he vist a Filmin és La soledat del corredor de fons. vull comentar alguns aspectes per compartir idees amb d’altres que l’hagin vist.

Colin Smith és un noi d’una família obrera d’un barri de Nottingham. És rebel, inconformista, deprecia les persones d’alts rangs i no vol viure de la mateixa manera que ho han fet els seus pares. A l’entrar al reformatori per un robatori és seleccionat per compatir com a corredor en un torneig i això el farà reflexionar sobre qui vol ser i què vol fer. En aquesta pel·lícula el més important és el missatge que vol transmetre però sense oblidar tots les elements visuals que amb els plants, la seva velocitat o la música t’acompanyen per anar essent conscient de la situació i pensament del personatge. El director t’obliga a posar-te en el lloc del protagonista i, al mateix temps que ell, pensar què faries en aquesta situació. En el reformatori es troba un conflicte intern, es qüestiona sobre si ha de fer una cosa que li agrada si aquesta, xoca contra els seus principis. A ell li agrada corre, se sent lliure, però si ho fa beneficiarà els interessos d’altres amb els quals no creu. Ell sempre ha rebutjat les persones que es beneficien dels altres, i guanyant la carrera estaria, per un costat, anant contra del que sempre ha pensat, però per l’altre obtindria un benefici individual ja que podria, fins i tot, dedicar-se a córrer professionalment. En el mateix moment que anem veient la progressió i els conflictes del personatge, aquest va recordant la seva vida passada abans d’arribar el reformatori i com es va anar fent un lloc en aquest. Tot això acabarà en un final inesperat que no deixa gens indiferent.

Judit Rodríguez