Hola sóc la Maria, i com altres persones de la meva classe jo també he mirat Parnoid Park. Us n’escric una curta introducció i algunes impressions. Àlex és un adolescent skater, els seus pares s’estàn divorciant i té un germà petit que no ho porta bé. Una novia a la que no estima i un amic que l’anima a anar a l’skate park al que tot skater vol anar, on hi ha tot tipus de personatges diferents. L’Àlex decideix anar un vespre a Paranoid park sol i coneix a un noi que el convida a fer unes cerveses i anar amb el tren de càrrega, allà un guarda de seguretat els enxampa. És una trama que juga molt amb el temps, comença amb l’interrogatori amb el policia, i acaba també amb l’interrogatori. Durant la pel·lícula hi ha parts que et queden penjant, i d’altres que es repeteixen, fins al final no acabes de resoldre-la. I després hi ha la música que té un valor important, t’ajuda a entrar al cap de l’Àlex i sembla que siguis ell, també està molt bé que en veu en off l’Àlex parli com si fóssim dins del seu cap i sentíssim els pensaments. I per últim cal dir que predomina el color blavós durant tota la pel·ícula excepte en algunes escenes de tranquilitat per l’Àlex.

M’ha agradat perquè és una pel·lícula amb un tema “normal”, amb normal em refereixo a que no té cap altre secret que la vida d’un adolescent, però com deia m’ha agradat per la manera com està feta. És interessant i s’ha aconseguit molt bé fer-nos entrar al món interior de l’Àlex.

Maria Moretones