Tenen una singularitat que, ja d’entrada, els fa especials: són éssers vius que romanen arrelats en un espai fix i, al mateix temps, pateixen infinites variacions amb el pas de les estacions, en relació a les meteorologies –en particular el vent i els jovs de llums i ombres-, a mesura que creixen i es fan vells… A més a més, tots i totes ens relacionem amb els arbres : ens ofereixen aixopluc del sol intens, esperem que donin fruits, recolzem les nostres espatlles als seus troncs…

Per tot això, els arbres poden ser retratats, és a dir: mirats amb atenció i afecte, observant les seves singularitats que fan que cada arbre sigui únic i, des d’una relació afectiva, que connecti amb records o vivències.

Jonas Mekas, gran cineasta lituà que va començar a fer cinema després d’arribar a Nova York, on viuria fins la seva mort el 2019 als 96 anys, es refeix així a la seva experiencia:

Hi havia un arbre a Central Park que volia filmar. M’agradava de debò, i vaig començar a filmar-lo molt aviat –quan estaba iniciant-me en el cinema. […] És el meu arbre! És l’arbre que estimo.

El que aquí proposem és reprendre el gest i desig de Jonas Mekas i retratar també nosaltres els arbres que estimem o que, amb el cinema, aprendrem a mirar i estimar. Els observarem i filmarem, els aprendrem a conèixer amb la càmera, estarem atents a com es transformen o varíen a les diferents hores del dia i al llarg de l’any, amb el pas de les estacions.

 

DESENVOLUPAMENT

Preàmbul

Proposem dos possibles inicis.

Podem començar proposant als i les alumnes que descriguin un arbre en el que es fixin sovint: els colors, la forma, les fulles, el tronc, com incideix la llum sobre ell, com canvia al llarg de l’any… A més de descriure’l per escrit, podem proposar dibuixar-lo de memòria. Després, l’observarem amb més atenció durant la següent semana i començarem a fotografiar-lo o filmar-lo.

Una altra manera interessant d’iniciar aquest procés és proposant als i les alumnes que recordin algun arbre que sigui especial per ells i elles, que els descriguin i el dibuixin, i narrin els seus records.

 

Visionats

Els primers visionats que aquí proposem són molt propers al que nosaltres podem filmar, referint-nos a les característiques del plans.

Incluïm també un fragment de Jean-Luc Godard més complex tècnicament, però que pot resultar molt inspirador.

Mirarem els fragments amb atenció i interès, preguntant-nos per les eleccions cinematogràfiques i dialogant amb els films dels cineastes des del nostre lloc com a cineastes.

 

Rodatge

Proposarem desenvolupar la proposta en dos moments: primer en grup, consensuant el pla entre varis alumnes, acompanyats per un/a docent i/o cineasta; després, cada alumne pel seu compte, a partir de la seva mirada i sensibilitat singular.

En el cas que abans ja haguem realitzat la propsota ‘Diari d’espais’, podem iniciar els retrats dels àrbres directament de forma autónoma per part dels alumnes.

Si ens iniciem filmant en grup, será interessant començar recorrent espais propers a l’escola per localitzar arbres que ens semblin especials i que tinguem ganes de filmar. Prestarem atenció als arbres i també al seu entorn, a com incideix la llum sobre les seves rames o tronc; també valorarem si l’espai permet prendre distancia per a filmar-lo.

Una cop escollit el “nostre” arbre, será important que l’estudiem: podem apropar-nos a mirar-lo a diferents hores del dia per veure com es transforma amb el canvis de llum; observarem atentament els seus colors i formes… Després, ja amb la càmera en mà, enquadrarem amb les mans, ens mourem al seu voltant per trobar el nostre enquadrament: el rodejarem per mirar-lo des de diferents punts de vista i per observar el fons des de les diferents perspectives; ens aproparem i allunyarem; analitzarem si hi cap en l’enquadrament o si necessitem fer algun moviment de càmera; veurem com, segons la distancia a la qual ens situem, variarà la sensació de les seves dimensions. També será important valorar quin lloc volem deixar pel context en el qual se situa l’arbre: si volem mostrar-lo sol o volem mostrar la vida al seu voltant…

En cas que iniciem la pràctica proposant directament que els i les alumnes filmin autònomament, serà interessant que posem abans en comú aquestes preguntes.

El nostres plans tindran una duració de com a mínim un minut i, al llarg d’aquest temps, estarem molt atents al que passa al pla i ens posarem d’acord en el momento de tallar, per evitar finalitzar el pla just quan, per exemple, un ocell creua l’enquadrament, i quan se senten unes campanades.

És molt interessant que, abans de començar a filmar, establim un protocol. Una de les persones del grup donarà les indicacions: 1) Estem tots/es preparats/des?; 2) Quan sigui així, donarà entrada a la càmera “Càmera?”, 3) I, el/la càmera, quan comenci a gravar: “Gravant” (o just abans de gravar, si no ho editarem posteriorment); 4) Quan ens mirem i decidim que podem finalitzar el pla, la persona tocarà l’espatlla de qui està filmant perquè talli i després digui “Hem tallat”.

Per acabar, celebrem aquesta primera experiència aplaudint i després comentant què hem apreciat durant el temps del pla, si ha succeït alguna cosa en particular, què ens ha sorprès…

 

El muntatge

Si es pot organitzar, és interessant muntar els plans filmats. D’aquesta manera, passaran de ser un pla a adquirir entitat de petit film.

Proposem incloure abans del pla o dels plans, un cartell previ presentant el nostre arbre i situant el nostre film en el temps. Per exemple, “Barcelona, 20 d’octubre de 2020. Filmem un arbre que veiem des de la nostra classe. És una acàcia.”; “Vilnus, 10 d’octubre de 2020. Filmo l’arbre que veig cada dia quan surto de casa.”; “Tenorio, 10 d’octubre de 2020. M’agrada com el vent fa brillar les fulles del pollancre”; o “Brück, 2020. Em fascinen els colors del nogal a la tardor”.

En cas que muntem més d’un pla de l’arbre, prestarem molta atenció a la duració i als moments de canvi de pla.

Al final del muntatge, inclourem un crèdit en el que consti el nom de l’autor o autora, l’escola i el curs escolar.

 

Visionat i comentari de les filmacions

És interessant que cada grup d’alumnes presenti el seu pla als companys/es, explicant les seves tries, les descobertes, les decisions preses… Serà un moment important per assentar coneixements i per atorgar valor a aquests primers plans.

Quan els/les alumnes comencin a filmar també pel seu compte, serà important i valuós que trobem el temps de compartir, comentar i valorar els seus plans.

 

Continuïtat de la proposta

Hi ha infinites possibilitats en relació amb el retrats dels àrbres. N’apuntem dues:

– “Catàleg d’arbres”. Pot ser bonic, a partir dels plans filmats per cada alumne/a, crear un petit catàleg cinematogràfic d’arbres del nostre barri, poble o ciutat. El fragment d’Agnès Vardà pot resultar inspirador en aquest sentit.

-“Diari d’un arbre” al llarg dels mesos. Veurem com canvia amb les estacions, les hores del dia, les meteorologies (amb i sense vent, pluja, sol)…

 

ASPECTES ORGANITZATIUS A TENIR EN COMPTE A LA FILMACIÓ

Als rodatges col·lectius, traballem en grups d’entre 4 i 6 alumnes.

Preveiem franges d’1 hora o 1 hora i mitja per filmar el primer pla.

Utilitzem una sola càmera per grup i intentem garantir que tots/es els/les alumnes participin activament darrere la càmera.

Mentre filmem, tots romandrem totalment en silenci, ja que treballem amb el so del món que filmem. Abans que començar a filmar, establirem un codi mitjançant gestos en cas que haguem de comunicar-nos entre nosaltres mentre filmem, per exemple, per avisar-nos que alguna cosa interessant a filmar està a punt d’entrar a pla (uns ocells, algú caminant, un tren que s’apropa…), per decidir seguir filmant o per deixar de fer-ho.

És interessant, una vegada finalitzi el rodatge, disposar d’un temps per anotar tot allò que hem après (podem fer una llista de “Descobriments”) i per comentar la nostra experiencia amb la resta de grups.

 

MATERIALS I EQUIPAMENT NECESSARIS

Càmera de vídeo o de fotografia en mode vídeo, per al rodatges en grup.

Càmeres domèstiques de fotografia i vídeo, o telèfons mòbils pel rodatge dels/les alumnes fora de l’escola.

En cas que muntem els plans, ordinador amb un programa d’edició. El Kdenlive, de programa lliure, és una opció interesant.

 

ALGUNS REFERENTS CINEMATOGRÀFICS

Filmar els arbres

Començarem visionant i comentant detingudament un o dos visionats. Després, podria ser interessant veure’n dos de seguits i comentar-los junts.

A tots els fragments proposats d’inspiració per aquesta proposta podem preguntar-nos:

• Des d’on ha decidit filmar el/la cineasta i des de quina distància? Què l’ha mogut a fer-ho d’aquesta manera?
• Ens ensenya l’arbre amb context? Què passa al seu voltant?

Són qüestions que ens acompanyaran també quan nosaltres filmem els arbres.

També podem partir dels arbres filmats pels i les cineastes per pensar en els arbres que tenim al nostre entorn i que intuïm que poden resultar especialment interessants cinematogràficament.

 

D’Est, de Chantal Akerman (Bèlgica, França, Portugal, 1993)

A D’Est, Chantal Akerman traça un recorregut des de l’Alemanya oriental fins a Moscú, passant pels països bàltics i Polònia (en els que van ser els llocs i paisatges de la seva família). Des de finals d’estiu fins l’hivern més cru, la cineasta filma, amb les seves pròpies paraules, “tot el que es transforma lentament durant el viatge: els rostres i els paisatges”. Pràcticament tota la pel·lícula es composa de llargs plans en tràvelling (sempre de dreta a esquerra) i també de llargs plans fixes, sovint retrats als interiors de les cases.

El pla pot ser enormement inspirador pels nostres retrats d’arbres, tant si vivim a la ciutat o a un poble o al camp.

Akerman compon l’enquadrament de tal manera que l’arbre ocupa tota la part dreta i tota l’alçada del pla (el final de la copa coincideix amb el límit del quadre), mentre que la meitat esquerra de l’enquadrament queda oberta a un aparent buit que serà poblat primer per un cotxe que creua en primer terme i, després d’una pausa de silenci, per un gos petit que precedeix un carro anunciat ja pel seu soroll en fora de camp.

És interessant que ens fixem també en el fet que l’encreuament de camins se situa al centre del pla, mentre que l’alçada de l’horitzó, més o menys a un terç, dona molt espai al cel. És bonic, precisament, com el núvol  puntua el cel quasi com en diàleg amb la copa de l’arbre.

 

Das weite Feld / The Vast Field / L’extens camp, de Volker Koep (República Democràtica Alemana, 1976)

Aquest és el primer dels tres films que componen Landscapes, la trilogia de Volker Koep sobre la transformació de la vida i dels paisatges de la RDA.

“Volker Koepp dona forma en aquesta pel·lícula a un valuós retrat de la ciutat de Häsen, vinculat d’una manera meravellosa a la història del desenvolupament de la petita ciutat amb les biografies dels seus habitants, que ens parlen de si mateixos de forma meditativa i divertida”.

Podem veure seguits el retrat de dos arbres exuberantment florits. Als dos casos, retrata els arbres en dos plans: el primer tancat, sobre la copa -probablement fascinat per les flors- i el segon mostrant l’arbre amb el seu context.

Resulta molt interessant veure el treball de so. El primer dels retrats comença amb un intens so del vent a l’arbre; el mateix so té continuïtat al següent pla al qual ni tan sols sentim el cotxe que recorre el camí. Són igualment intensos el brunzit de les abelles i el cant dels ocells del segon retrat.

 

Neu de tardor / Rudens sniegas, de Valdas Navasaitis (Lituània, 1992)

Neu de tardor és un retrat de la vida rural i una reflexió sobre el cicle de la naturalesa i la vida. La càmera captura lentament els dies al poble, els seus habitants i la rutina diària: bestiar pasturant als prats, un gos extraviat i, des de la distància, una marxa fúnebre camí del cementiri.

Després de visionar el pla de Navasaitis, podem proposar als i les alumnes que el dibuixin de memòria. Es tracta d’un pla molt pictòric.

També estarem especialment atents al so.

Finalment, podem reflexionar sobre el pas del temps. Com indica el títol de la pel·lícula, el poble viu en una tardor freda, crua; a l’arbre ja li han caigut totes les fulles i podem veure el seu tronc i les seves branques inclinades. Al voltant de l’arbre, tot i la neu i el fred, la vida i el treball segueixen.

Podem imaginar com seria el mateix pla a la nit i filmat a color? I a la primavera i a l’estiu?

Es pot veure el film complet a: http://www.sinemateka.lt/en/documentary#autumn-snow.

 

Du côté de la Côte, Agnès Varda (França, 1958)

Amb la seva alegria i humor característics, Agnès Varda fa una visita turística i documental a la Costa Blava francesa, capturant el seu exotisme, els colors del turisme i els para-sols, entre el Carnaval i l’Edèn.

En aquesta breu seqüència elabora un senzill i bonic catàleg dels arbres (i arbustos) característics de la Cosa Blava, gaudint de la llum i de la lluentor dels colors. Fixem-nos, per exemple, en com el groc de la mimosa -il·luminat pel sol- llueix sobre un fons obscur i desenfocat (probablement la muntanya) o com s’alça el xiprer contrastant amb el nítid blau del cel.

La forma amb la qual Varda filma i descriu els arbres pot inspirar-nos per a crear nosaltres també, col·lectivament, un catàleg dels arbres del nostre entorn.

 

Nouvelle Vague, Jean-Luc Godard (Suïssa, França, 1990)

Jean-Luc Godard és, sens dubte, un dels grans cineastes de la història, capaç de pensar, reinventar i repensar el cinema en cadascuna de les seves pel·lícules. A les seves pel·lícules sembla que es reuneixin totes les arts: la música, la pintura, la literatura…

Aquest és un fragment molt diferent dels anteriors. Fins ara els arbres han estat retratats frontalment i hem pogut veure’ls en conjunt amb el seu context. Godard, amb el seu pla, sembla més aviat restituir una sensació o, millor, un conjunt de sensacions:

Podem iniciar el comentari del fragment amb un grup, preguntant-nos precisament per les sensacions que ens transmet: el vent suau, la llum que es filtra directament cap a nosaltres entre les branques, la immensitat de l’arbre. Encara que les veiem, potser podem sentir la rugositat i el gruix de les arrels, la textura de l’arbre i la humitat de la terra…

Potser ens evoca un moment de pausa al camí, potser el despertar després d’una migdiada sota l’arbre, potser una llarga conversa amb els amics…

Seguirem preguntant-nos per com ha estat filmat el pla: On se situa la càmera? Com és el moviment (direcció, ritme, on comença i on s’atura)?

Coneixem algun tipus d’arbre que desitjaríem filmar d’aquesta manera?

 

ALGUNS REFERENTS PICTÒRICS I FOTOGRÀFICS

Com ja apuntàvem, el motiu de l’arbre recorre una bona part de la història de l’art, des de les pintures àrabs tradicionals fins a l’impressionisme i la fotografia.

Seria bonic i interessant veure quadres de pintors “amants” dels arbres: Vincent Van Gogh, Paul Cézanne, Gustave Klimt o Piet Mondrian són alguns d’ells.

 

ALGUNES PRÀCTIQUES DESENVOLUPADES ALS TALLERS DE MOVING CINEMA

Filmat per un grup d’alumnes de 16-17 anys de l’Anykščiai Jonas Biliūnas gymnasium (Anykščiai, Lituània).

 

Filmat per Buxu Yang, alumne d’11 anys del CEIP Ntra Sra de la Fuencisla (Madrid).

 

Filmat per Nahomi Gonázlez Verde, alumna de 14 anys del CPI Manuel Suárez Marquier (O Rosal, Galícia).

 

Filmant per un grup d’alumnes de 10-12 anys del Kretinga Simonas Daukantas progymnasium (Kretinga, Lituània).

 

Filmat per Jana Araguàs, almumna de 15 anys de l’Institut Tremp (Tremp, Catalunya).