El poètic documental Sola segueix el viatge d’una nena petita fins a la presó de dones on la seva mare es troba empresonada. L’absència de paraules manté l’atenció de l’espectador als gestos i expressions facials de la protagonista. El cineasta tracta de revelar la relació amb el món que l’envolta, així com amb l’equip de rodatge, amb uns enquadres i una banda sonora precisos. Aquest documental ha estat guardonat amb el premi del públic al Festival Internacional de Cinema de Nyon, Visions du Réel i amb el premi especial del Jurat al Festival Internacional de Cinema Independent l’Alternativa.

Abans de la projecció, l’educadora en cinema, Ginte Zulyte (Meno Avilys) explica breument a quina generació de cineastes pertany Audrius Stonys, i demana als estudiants de posar atenció a certs elements del llenguatge cinematogràfic (enquadrament, angles de càmera, distància de la càmera fins a la protagonista). Després, el cineasta introdueix Sola. A la projecció la segueix un torn de preguntes i respostes amb Audrius Stonys. Els estudiants de Žemyna gymnasium i Mintis gymnasium pregunten sobre el procés creatiu del film, les seves referències i alguns dilemes ètics als que s’enfronta un director de documentals.

Aquí tenim alguns dels comentaris fets pels alumnes durant el diàleg amb Audrius Stonys:

Estudiant 1: “A les teves pel·lícules, el silenci forma part de l’estil. Fins i tot recorda a la teva personalitat. Les persones i els seus problemes poques vegades es representen dintre d’aquest estil”.

Estudiant 2: “Què és el que no t’agrada de les teves pel·lícules?”

Audrius Stonys: “Un canvia molt, així com els films. Ara els hauria fet diferent. Alone es va fer fa 15 anys. Ara veig el món d’una altra manera. Les meves últimes pel·lícules ja són diferents. Per exemple, al film Ramin, els personatges ballen, beuen, canten, es barallen, viatgen amb tren…”

Estudiant 1: “Però inclús en la pel·lícula sobre els georgians, els herois parlen, però les seves cares i ulls seriosos són semblants als que acabem de veure ara, també els angles de càmera són similars”.

Audrius Stonys: “Per descomptat… No pots escapar del que t’agrada…”

La sessió la dinamitza l’educadora en cinema.