El film Gražuolė pertany al cinema clàssic lituà. La seva protagonista és una nena petita, sensible i oberta al món que l’envolta. La pel·lícula explora el tema de la bellesa interior i exterior a partir de les seves relacions amb nens del veïnat i la seva mare. El llenguatge poètic del film, les seves metàfores visuals i associacions revelen la necessitat de tenir un món interior, així com de la bellesa també interior de l’ésser humà –amb sentiments, somnis, esperança i records. Però sobretot, el film conté tota una sèrie de referències a la independència de Lituània i l’ocupació soviètica, i la tensió entre la industrialització soviètica i la memòria històrica. La pel·lícula també destaca pel treball expressiu amb la càmera i la subtil interpretació de l’actor Inga Mickytė.

Abans de la projecció, Auksė Kancerevičiūtė introdueix el treball creatiu del prominent cineasta lituà Arūnas Žebriūnas i la seva pel·lícula Gražuolė als estudiants de Žemyna gymnasium i Mintis gymnasium. Parla, no sols del context de la vida cultural a Lituània als anys seixanta i setanta, sinó també del llenguatge cinematogràfic (moviments de càmera i tipus de plans). Després de la projecció, Auksė Kancerevičiūtė condueix un diàleg al voltant de qüestions com: la concepció de la bellesa exterior i interior; els sentiments de la protagonista i la seva relació amb els nens del veïnat i la seva mare; l’impacte del treball de càmera sobre la percepció de l’estat interior dels personatges; diferències entre les experiències de la infància de la generació contemporània i la dels anys 60-70. La crítica de cinema també anima als alumnes a reflexionar sobre la llibertat d’expressió artística dins d’un règim totalitari, el llenguatge poètic del film i els seus elements (metàfores, associacions, sons).