La pel·lícula Triukšmadarys representa a la nova generació de cineastes lituans. Ens explica la història d’una escola d’un petit poble. L’escola pateix el risc de ser tancada per la falta d’estudiants. Triukšmadarys tracta dels esforços del director de l’escola per lluitar per un futur que no existeix. El film va ser guardonat com a Millor Curtmetratge Bàltic al festival ‘2Annas’ (Letònia) el 2015.

Al cineasta Karolis Kaupinis li havien demanat els organitzadors de la projecció, preparar una breu presentació sobre les pel·lícules que havien influenciat significativament el seu treball creatiu, i forma de narrar i filmar. El cineasta presenta el seu film abans de la projecció. Després de veure Triukšmadarys, els estudiants inicien un diàleg amb ell. Es centra sobre tot en com va sorgir la idea del film. Karolis Kaupinis capgira aquesta discussió en una conversa sobre el procés creatiu que ens guia des del guió fins a la pel·lícula.

El jove cineasta dialoga sobre l’argument i les decisions presses a Triukšmadarys. Després, introdueix als estudiants a l’estructura tradicional d’un guió i parla sobre diferents formes de narrativa fílmica. Presenta quatre pròlegs de films diferents projectant els primers minuts d’aquests: Jodaeiye Nader az Simin d’Asghar Farhadi (Nader i Simin, una separació, Iran, 2011), Schaste moe de Sergei Loznitsa (My Joy, Alemanya, Ucraïna, Holanda, 2010), Post Tenebras Lux de Carlos Reygadas (Mèxic, França, Holanda, 2012) i Uza, de Nuri Bilge Ceylan (Llunyà, Turquia, 2002). Els estudiants participen activament a la discussió sobre les diferents seqüències de pròleg i expressen les seves preferències i opinions. Karolis Kaupinis també comparteix la seva història personal, de com es va introduir al món del cinema.