L’ABANDONAMENT

Cyril és un nen de 12 anys que ha estat abandonat pel seu pare en un orfenat. Ell innocent, el vol trobar i fa tot el que li és possible. Finalment, no es pot creure que el pare hagi marxat. Mentre el busca, Cyril coneix Samantha, una noia que l’acull durant els caps de setmana.

Personalment penso que abandonar o descuidar un nen, és un acte d’inconsciència, crueltat i d’inhumanitat. No es pot arribar a entendre com un adult, tot i que pugui tenir qualsevol circumstància difícil, abandonin els seus fills i, no per tenir una vida millor, sinó que dies sencers i, fins i tot una temporada si no són acollits, els deixen indefensos, exposats a perills, amb molta fam, amb por, etc.

Molts cops hi ha famílies que tenen els fills sense ser esperats ni desitjats i ja és tard per poder rectificar. Com a conseqüència, trien l’opció més inconscient i opten per abandonar-los. També hi ha qui per motius de diners o familiars, no els poden mantenir i els deixen i tracten de manera despectiva.

Penso que per qualsevol circumstància, ja sigui més bona o dolenta, els nens no s’haurien d’abandonar, ja que no tenen cap mena de culpa i si és així i necessiten abandonar-los, que es pensi i els portin perquè tinguin una vida  millor.

Tots som humans i tenim sentiments, emocions, pensaments i una vida per davant en la qual com a societat hauria d’evolucionar per millorar, perquè aquestes situacions es puguin normalitzar i tot tingui un sentit de vida.

Com hem pogut veure a la pel·lícula, Samantha ha sigut una noia que no ha pogut evitar acollir Cyril. En aquest film, veiem que hi ha gent amb bondat i realment així hauríem de ser tots; buscant sempre la felicitat de tots per poder optar a una vida millor, sent feliços i tenint tot allò que volem perquè realment d’una manera o d’una altra, amb més dificultats o menys es pot arribar al mateix punt i és al lloc on tots voldríem estar, tenint la felicitat sempre per davant.