Seguim veient pel·lícules a Filmin, en aquest cas us expliquem les sensacions després de veure El petit fugitiu de Ray Ashley, Morris Engel i Ruth Orkin (Estats Units, 1953):

El pequeño fugitivo és un film en blanc i negre on el tema principal és com un nen petit com el nostre protagonista, aconsegueix sobreviure per si sol durant un dia sencer amb només l’ús de l’imaginació. I també la reflexió de que encara que pel seu germà gran (Lennin) a vegades se li faci una mica pesat el fet de fer-se càrrec del seu germà petit i actuar com a un adult, en el fons se l’estima moltíssim. També es juga molt en crear situacions còmiques en coses que en realitat per al nen no ho són. Sincerament no m’esperava que m’agrades tant com m’ha acabat agradant i trobo que hi ha plans boníssims durant la pel·lícula, per exemple, el pla on es veu la platja buida amb només les escombreries i els plans on el Joey és entre la gent amb diferents enquadraments i angles, pla zenital i pla frontal.

Paula Martin

Aquesta pel·lícula reflecteix amb fidelitat el món infantil. En part perquè, en la seva voluntat per fer un retrat realista i sense donar molta importància a l’argument, s’evita la típica història de baralla i reconciliació entre dos germans. Però també perquè el director aconsegueix seguir la difícil vida del Joey des del seu punt de vista. El film no es dedica simplement a reunir una sèrie de plans sobre el que li passa a Joey, sinó que aquests plans ens permeten conèixer millor la seva mentalitat.

La pel·lícula et dona una mica la sensacío de semidocumental, es nota un interès a retratar la vida de les classes mitjanes. És un film on hi surten molts plans de carrer, que especialment últimament em té molt apassionat. Rodat majoritàriament a l’aire lliure, on allò important no és el drama del Joey, sinó captar el pols vital de la ciutat i la seva gent, m’ha agradat molt com ha introduït els enquadraments oberts.

Guillem Vilademunt