Quan ens van demanar a classe per fer un pla inspirat en qualsevol pel·lícula del catàleg de Filmin, dubtava entre Un estiu amb Mònica i La solitud del corredor de fons. Pensant en l’entorn de què disposava per anar a gravar em va semblar més adient inspirar-me en La solitud del corredor de fons ja que està ple d’espais envaïts per la naturalesa.

L’espai que vaig escollir no em va costar gaire triar-lo, em semblava perfecte perquè és com un racó natural, i a més, el trajecte gravat ja està marcat per un caminet.

Així que vaig començar a gravar càmera amb mà, però em vaig trobar amb certs problemes. Per exemple, el so ambient no lligava amb el pla ja que aquest espai està al costat d’una escola i just a aquella hora plegaven els nens. Per aquest motiu en editar-ho vaig decidir fer-ho sense so.

També a l’hora d’editar-ho vaig posar-hi blanc i negre perquè no m’agradava gaire com començava ja que al principi és com si tota la pantalla fos plena d’elements (arbre gran) i quan començo a caminar se’n van tots de la pantalla de cop. A més també vaig afegir aquest blanc i negre per dissimular al principi que faig com un salt, que és quan pujo l’esglaó de la vorera.

Natacha González