Impressions després de la projecció de Una vez la noche d’Antonia Rossi, d’alumnes de Cinema en curs de 1r de Batxillerat d’Arts de l’Institut Moisès Broggi:
Realment, Una vez la noche d’Antonia Rossi és molt especial. El so agafa molta importància i li dona un sentit i un moviment a la imatge que és espectacular. La tria d’aquest so, es nota que ha estat una tria meticulosa. Et deixa amb un punt d’intriga del que passarà entre un so i un altre i crec que és un dels trets característics que fan que aquest film sigui brutal!
Antonia Rossi abans que comences la seva pel·lícula ens va explicar que el triatge dels diferents artistes per fer les il·lustracions van ser escollits per ella mateixa, és per això que durant tot la pel·lícula són tractats d’una manera especial, una mirada íntima, precisa i rigorosa. Els textos que apareixen són una ajuda a imaginar-se les diferents escenes i posar-te en context. A mida que anava transcorrent el film et dóna molt a pensar, tant pel so, com per les imatges, els textos, i el tema que tracta en si la pel·lícula: Els somnis. Aquesta tria de fer il·lustració i so que fa imaginar-te les escenes, va lligat segurament al tema dels somnis i la nostra imaginació. Felicitats per la pel·lícula.
Carla Alcalde
És impressionant com està aconseguit l’efecte oníric en tota la pel·lícula: tant amb la tria dels dibuixos estàtics, com amb els sons. Tot plegat ens crea aquesta sensació de desconcert; com amb les històries, que et fan entrar realment en el guió ja que crec que moltes de nosaltres tenim aquests conflictes o domnis des del nostre inconscient i possiblement hem tingut somnis semblants
Clàudia Vera
Un cop he sortit de la presentació, m’he sentit estranyada, intentant comprendre què acabava de veure. No horroritzada, sino impactada per lo diferent del film: la seva estructura coral, la seva imatge estàtica, els sons… Ha estat com sortit d’un somni, per tant, crec que l’Antonia Rossi ha aconseguit el que pretenia. Endinsar-nos en la ment i la vida dels personatges tot jugant amb la “no forma” de fer una peli convencional.
He arribat a la conclusió que per entendre aquest film cal no entendre’l. Una realitat i un somni ja és complex, doncs les 4 realistas que narra la pe·lícula encara més. Felicitats a la cineasta i gràcies per venir a explicar-nos la seva pel·lícula.
Sofia
En el nostre cas, vam decidir anar a veure la pel·lícula sense saber gaire bé de què es tractava. Ens va resultar difícil endinsar-nos en el film els primers minuts i, tot i que a mesura que el llargmetratge avançava ens semblava que ho anàvem entenent, era fàcil perdre’s si et despistaves. Que formi part de L’ Alternativa no és d’estranyar, ja que és una pel·lícula d’animació molt diferent a la resta i a tot el que havíem vist abans. Destacaríem la gran dedicació que segur que Antonia Rossi ha fet per fer la pel·lícula, doncs el film és el resultat de tot un procés de recerca d’artistes i de l’intent d’entendre un món tan complex i curiós com el dels somnis. De fet, la pel·lícula és tot això: complexa i curiosa, un somni.
Nora Jou i Júlia Comeche