Aquest film és una comèdia romàntica de l’any 1938 dirigida per Howard Hawks i protagonitzada Katharine Hepburn i Cary Grant. Investigant he sabut que aquest film no va arribar a tenir un públic, ja que no va ser gaire ben vista en els seus temps, ja que encara no havia arribat aquest tipus de comèdia, però avui en dia és una de les més conegudes del seu estil. En aquest film podem veure el paleontòleg David Huxley, a punt de casar-se amb l’Alice, la seva companya de treball del museu d’història, rep la gran notícia de l’enviament de la clavícula intercostal que li falta per completar l’esquelet d’un Brontosaurus (molt important en aquells temps) i també so que una multimilionària està interessada a aportar diners en el museu ha d’anar any farà golf amb el seu advocat, així va ser quan el David va conèixer de forma casual a la Susan Vance, qui, enamorada del paleontòleg, intentarà impedir el seu pròxim casament enganyant i algun cop manipulant al David.

Aquesta pel·lícula m’ha agradat molt, ja que té unes escenes molt gracioses, la primera que em ve al cap és quan la Susan es trenca el vestit i el David intenta que no faci el ridícul, ja que va ensenyant les calces però és impossible, ja que la noia no para de moure’s així que finalment la noia se n’adona i demana ajut al David per sortir de la festa dissimuladament, però jo no ho descriuria així ja surten d’una forma molt graciosa i penso que els actors fan unes expressions molt divertides. En aquest pla no es fan gaires girs de càmera, sinó que es fa un pla complet per tal de veure els moviments i les cares dels actors. El so fins ara ha sigut el que més m’ha agradat de les pel·lícules en blanc i negre per la qualitat i perquè potser el so és més real no es veu tan simulat com per exemple en el film de Banda a parte.

Un altre pla que m’ha sorprès veure ha sigut quan la Susan presenta el seu guepard al David, ha sigut graciosa la reacció del protagonista i a la mateixa vegada extramurs i sorprenent veure com treballaven amb aquest animal. Aquí he pogut veure com cuiden cada petit detall de l’entorn gràcies als plans que he pogut veure, algun retrat de la cara del David en veure el guepard un pla on només es veia el guepard i després s’enfocava a la Susan…

Ha sigut una molt bona pel·lícula, és molt recomanable!

Aura Gonzàlez Piquer