Fins al moment he mirat força pel·lícules a Filmin i per començar us voldria explicar algunes coses del film Le Havre.

Le Havre del director Aki Kaurismäki, és una pel·lícula sobre un home que viu, amb la seva dona i el seu gos, al poble de Le Havre a Normandia, i que treballa com a netejador de botes. Un dia, dins d’un contenidor de càrrega del port, descobreixen un grup d’immigrants africans i, un dels nens que hi ha a dintre s’escapa. Aquest nen, buscat per la policia, es troba a en Marcel (el netejador de botes) i aquest, ajudat pels seus veïns fan tot el possible per amagar-lo i ajudar-lo a anar a Londres on l’espera la seva mare. A part de tenir un argument molt interessant i commovedor, la pel·lícula m’ha agradat molt per com ha estat feta a nivell tècnic i estètic. Té uns colors molt vius i estudiats, amb el blau com a protagonista. Gairebé en totes les escenes apareix algun element blau, ja sigui a les parets, les portes o els objectes. També té una llum molt especial que dóna juntament amb el tractament del color, una unitat i un caràcter que es manté en tota la pel·lícula. Encara que té un caire optimista, realment és una crítica a la nostra societat. Aquesta crítica la veiem en molts moment de la pel·lícula, per exemple en l’escena on un policia està a punt de disparar, sense reflexionar ni un segon, cap al nen que s’escapava, o quan al diari apareix la noticia de que estan buscant un nen com si fos un terrorista. També defensa la moral humana davant les lleis, ja que una sèrie de persones ajuden al nen sense dubtar-ho ni un moment sabent que estava prohibit, i fins i tot el policia al mirar als ulls el nen acaba fent cas als seus sentiments i no al seu deure.

En definitiva, per tots aquests motiu m’ha agradat molt aquesta pel·lícula.

Erna Toepfer