Vam filmar la nostra pràctica de “Llum i rostre” a la manera de Philippe Garrel, en el fragment Elle a passé tant d’heures sous les sunlights.

Vam anar a la biblioteca de l’escola i vam estar observant la llum en diferents posicions. Volíem que la llum només toqués a la meitat del rostre de la Laia, amb penombra al rostre quan no mira cap a la finestra. També volíem que el fons quedés totalment fosc. Per això, vam baixar totes les persianes menys una fins que vam trobar la llum que buscàvem.

Entre tots vam decidir l’enquadrament que ens agradava, vam acordar que filmaríem amb òptica normal, tirant cap a teleobjectiu (per reduir la presència del fons: si treballàvem amb òptica normal ens apareixia la paret i només volíem fosc de fons), i vam acabar de trobar la llum graduant l’iris perquè fos el més obert possible. Per això vam utilitzar un filtre ND. També vam decidir com es col·locaria l’actriu i com seria el moviment del rostre i de la mirada de la Laia. Quan ho vam tenir casi tot llest de sobte va entrar una mestra i quan va obrir la porta de la biblioteca va entrar una llum molt bonica que va il·luminar una part del rostre de la nostra actriu. Ens va agradar molt i vam decidir que volíem que sortís en el pla. Després de la primera presa, vam pensar i comentar aspectes a millorar, com: cap a on mirava, si la Carme havia de passar per davant de la porta quan la obria perquè la llum fos més suau i canviés més ràpidament,… A la segona ens vam fixar en tots els aspectes que havíem dit i finalment ens va sortir!

La pràctica de llum i rostre va ser molt interessant i en un altre article us explicarem totes les descobertes que vam fer.

Ada, Afra, Raül, Vinyet i Wassim