PLA 1: Era un dia gris al voltant de les 12h del migdia, vam filmar a la sala de dibuix 2 al costat d’una finestra.
Es tracta d’un pla fix i bastant tancat on veiem a la Marina. Durant el pla, el seu rostre està de perfil, tot i que fa petits moviments. Cap al final, la Marina gira el seu rostre a l’esquerra. Aquesta és la segona presa del pla, perquè la primera no va sortir bé, no sabiem ben bé què volíem que la Marina expresés.
Com es pot apreciar al veure aquest pla, l’enquadrament és molt tancat i no hi ha profunditat de camp ja que ens voliem centrar en la mirada perduda i en la gestualitat de la cara de la nostra aprotagonista. L’optica és Z80, l’enfocament és MF61, el diafragma és OPEN 5dB i el balanç de blancs és 4.6 K.
La llum del pla és poc intensa. La nostra protagonista està mirant cap a la finestra i això fa que la llum sigui directa. Just aquell dia estava ennuvolat i ens crea un to càlid i una sensació melancòlica. Creiem que el reflexe dels ulls fa més interessant i únic el pla ja que imnotitza i fa que t’atrapi. És un pla amb parts molt fosques que gràcies al contrast de la llum podem veure com se li marquen les faccions. En un moment del pla, la model gira el cap a l’esquerra ocultant mig rostre i crea unes ombres a la cara molt interessants.
El nostre pla transmet nostàlgia i alhora repòs. És un pla que fa que et vinguin ganes de coneixer més sobre la vida de la persona ja que aquesta té una mirada que es perd i també perquè sembla que li passin mil pensaments pel cap en aquell moment.
Ens vam inspirar en dos dels referents cinematogràfics i fotogràfics que hem vist a classe. Del visionat d’Akerman “Portrait d’un jeune fille…”, l’intensitat i la nostàlgia de la seva llum, donant un pla lleugerament melancòlic. El nostre referent fotogràfic és Pierre Gonnord, els seus retrats semblen quadres pintats, amb un clarobscur molt marcat. També per la posició dels protagonistes de tres quarts.

PLA 2: Com es pot apreciar al veure aquest pla, l’enquadrament és més obert que el de la Marina, això fa que tingui més llibertat de moviment amb les mans i les accions. La protagonista està en posició frontal. L’optica és Z56, l’enfocament és MF50, el diafragma és OPEN 1dB i el balanç de blancs és 4.6 K, el mateix que el primer pla.
En aquest cas també es tracta de la segona presa, ja que a la primera la Berta estava més incómoda, i vam decidir fer alguns canvis, com que no mirés a camera o no es toqués tant el cabell.
La llum d’aquest pla és gairebé igual que el primer. Una llum austera, senzilla. Com la protagonista està de front, al tenir la finestra a un costat, ens oculta mig rostre menys en les parts on fa moviments. Això fa que la llum creï un ambient misteriós i delicat.

Rita Caballero, Marina Esbrí, Berta Rifaterra, Gemma Hernández, Anna Amadó, Lucía Hegnauer, Judit Barrós