4 de desembre a les vuit del matí d’un dia plujós i ennuvolat, però això no va ser un inconvenient pel nostre rodatge, sinó tot el contrari, va afavorir la realització d’aquest.

Vam començar escollint la protagonista i la localització d’on volíem gravar. Vam adaptar l’espai al que volíem, que era aconseguir un fons el més fosc possible, d’aquesta manera la llum seria reflectida d’una manera més notable en el rostre de la Lucía, la nostra protagonista. Seguidament vam ajustar els paràmetres de la càmera fins que el que veiem a través d’aquesta era gairebé igual al que veiem amb els ulls. També vam fer i ajustar el balanç de blancs. Vam filmar un primer pla frontal fix de la protagonista amb una llum lateral tova, freda i misteriosa. El moviment de l’actriu quan mira cap a la finestra és natural, aconseguint que la llum reveli el seu rostre lentament. Aquesta manera de filmar amb una mica d’intriga, ens recorda molt a la manera en que Philippe Garrel filma a “Elle a passé tant d’heures sous les sunlights”.

Per altra banda, el segon pla que vam filmar és més tancat, un pla detall de la seva cara. La càmera segueix el moviment del rostre de l’actriu. Vam utilitzar una òptica Z74 vam trobar que era la més adient, ens oferia una correspondència emocional entre la llum i el personatge. Aquest segon pla pot transmetre una sensació molt diferent al primer que van decidir filmar ja que en el segon vam prendre la decisió de que la càmera l’està buscant. Per altra banda, els dos plans ens poden transmetre misteri ja que el rostre del personatge el podem descobrir al final del pla. A més a més, també pot transmetre nostàlgia i melancolia per la llum i pel fet que l’actriu miri per la finestra.

Gaël Sanoguera, Berta Roca, Emma Iglesias, Sara Yi, Lucía Ramón, Júlia Amorós, Cristina Ortiz.