Jodaeiye Nader az Simin, traduït al català, Nader i Simin, una separació, és una pel·lícula d’Iran creada l’any 2011, on es narra la història d’un matrimoni que s’està separant i pel mig d’aquest procés es troben amb molts conflictes ocasionats per aquesta separació.

El que més m’ha sorprès d’aquesta original història és la llibertat que té Simin sent una dona musulmana. En aquest segle, encara, tenim la visió de l’obediència a l’home, que reflecteix la relació de Razié i Hoyyat, parella culpable de la majoria de conflictes entre Nader i Simin. Tots aquests problemes també són viscuts i patits per l’única filla que té la parella, Termé, nena d’onze anys que ha d’escollir si quedar-se amb el seu pare i seguir visquent la seva vida, però sense la seva mare, o anar-se’n amb la seva mare i començar de nou una nova vida en un altre país.

Tota la pel·lícula esta ambientada amb colors neutres i foscos, en diferents plans, però dels mateixos llocs, com la casa de Nader i Simin, el jutjat i dins del cotxe, també es pot apreciar què hi ha fora de camp, on se sent soroll o un dels personatges parlant i no es veu ningú a la pantalla, com per crear tensió i expectació, donant-li molt dramatisme a la pel·lícula, ja que en cap moment hi ha una part d’alegria i felicitat. El so és un dels recursos cinematogràfics potent en aquest film ja  que dóna molta força i sentimentalisme a la història i reforça el final inesperat.

Sense dubte recomanaria veure aquesta pel·lícula, ja que et mostra una idea diferent del que ens creiem avui dia, del que és la vida dels musulmans i les separacions entre ells.

Gina Quesada